dimarts, 21 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Fe de vida

En aquest món –creguin-me- hi ha llocs increïbles.
Possiblement el més increïble de tots sigui el Registre Civil.

Ahir mateix em vaig passar per allà cercant- amb alguns dubtes- la meva fe de
vida. Una funcionària molt amable m’ha certificat en un foli sèpia que li
consta que sí, que juraria que un servidor està viu; molt desmillorat però viu.
Bé, que ella posaria la mà en el foc.

Mentre estampava la capçalera vaig pensar que si jo estigués en el seu lloc em
sentiria desbordat: abans de mi havia assegurat per escrit a una dona que el
seu marit estava mort. Que no li donés més voltes; que des d’aquest moment no
contés amb ell per a baixar-li les escombraries.

Al sortir vaig coincidir  amb la vídua a
l’ascensor. Jo em sentia tan vital i ella… tan alliberada.

Ho han d’entendre.


per Aster Navas

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per