dimarts, 21 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La informàtica no té futur (1a Part)

El passat mes de juny va fer deu anys que vaig
comprar el meu primer PC. Era un Pentium 100 amb 8 megabytes de RAM, un disc
dur d’una giga, un CD-Rom i poca cosa més, tal vegada la caixa blanca que amb
el fum dels cigars que vaig arribar a fumar al davant va esdevenir color crema.
El meu objectiu era acabar-me’l el més ràpidament possible… i ho vaig
aconseguir. Tan sols mig any després vaig haver d’ampliar la memòria i comprar
un mòdem (un mòdem de 33600 bps). Per a mi aquell dia va néixer Internet. Un
cable telefònic de deu metres que estirava fins al menjador de casa amb la
resta de la humanitat. Recordo que per aquelles dates hi havia un amic meu als
Estats Units amb el que ens escrivíem habitualment i al que, almenys en una
ocasió, una carta va trigar a arribar-li més d’un mes. Sembla que parli dels
pleistocè superior però parlo de tant sols fa deu anys. Per a nosaltres el
descobriment del correu electrònic va ser fonamental…. realment ho va ser?

Això és el que em vull preguntar deu anys
després. Mesos després d’estar connectat a Internet a casa ja me n’havia adonat
que el contacte amb els amics seguia sent el mateix de sempre, fins i tot amb
el que estava als EUA. Simplement ens truquem quan ens recordem o, simplement i
no ens enganyem quan necessitem alguna cosa, encara que sigui companyia. Tots
aquells a quin ens agrada la informàtica ens enlluernem cada cop més quan
descobrim un nou sistema de comunicació amb els nostres “contactes” –valgui
l’expressió informàtica -. Després del correu electrònic i , almenys en el meu
cas, van arribar els xats, els mòbils, els programes de missatgeria instantània
i moltes altres coses, cada sistema millorant l’anterior.

Però en moltes ocasions fem cas omís a una de
les lleis bàsiques de la comunicació i és que, a més de milions de receptors i
cada cop millors canals, necessitem emissors i missatges… i a mi em sembla
que el món ens està convertint cada cop més en receptors i castigant als
emissors, sobretot quan aquests no s’ajusten als esquemes establerts. Intentem
millorar-ho, jo ho faig amb aquest escrit.


per Quim Torres

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per