dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Robin Von Blitz

Robin Von Blitz“La teoria musical
em dóna la possibilitat d’analitzar diferents estils”

Robin Von Blitz
és el líder del grup escocès The very
que, des del 2004, el forma amb Jake Miller. Aprofitem que passa un dies de
descans al maresme per a fer-li aquesta entrevista. En menys de tres setmanes
aquí, ha après a parlar castellà, i alguna cosa de català. És un noi intel·ligent,
alt i prim, que, segons diuen els experts, és l’autèntica promesa de la música
pop britànica.



-Vostè va créixer a Alemanya. Com ha influït
això a la seva música?

Jo vaig
començar a estudiar música, allà, amb sis anys. Tocava el violí. Però també
teníem classes de teoria musical. I a l’institut, quan tenia quinze anys, també
teníem educació musical. Crec que això és molt important, ja que la teoria
musical em dóna la possibilitat d’analitzar diferents estils. És una eina.

-I com definiria la seva música amb The very?
Som dos persones que, quan estem en un mateix
escenari, tenim una química molt especial. Jo sóc molt tranquil, però quan
estic amb Jack tot es converteix amb molt més intens, hi com molta energia.

-Les lletres de les cançons són seves. De què
parlen, normalment?

De tot. De l’amor,… de tot. Són sentiments
d’adolescència, d’escapar de les cadenes dels pares. Observacions de la vida,
quan surto, quan estic amb amics, etc…

-Vostè, artísticament, es diu Robin Von Blitz.
Però el seu nom real és Robin Schlochtermeier. D’on ve el seu nom artístic?

Bé, l’any passat, al juny, la premsa nacional
ens entrevistava per primera vegada. The sun ens feia una entrevista en deu
minuts, i jo no volia utilitzar el meu nom real. És molt difícil. Per això, com
que sóc mig alemany, vaig utilitzar el “Von” que sempre queda aristocràtic. I
ens vam inventar “Blitz”, que en alemany vol dir llamp. Aquesta és la història.

-A Escòcia, ha estudiat la llicenciatura de
Filosofia. Això es reflexa, d’alguna manera, a les seves composicions?

No del tot. Cada cançó és una reflexió
independent. No hi ha una gran filosofia darrera de tot l’àlbum, no hi ha un
sistema filosòfic. L’estructura i els sentiments de cada cançó són molt
diferents. Moltes vegades m’agrada el minimalisme en les paraules. M’agrada les
cançons econòmiques amb les paraules.

Robin Von Blitz-Què és The Forest Cafè ?
És un col·lectiu d’artistes a Edinburg, i un
cafè vegetarià. Quan vaig trobar aquest lloc vaig poder fer coses. Vam
construir un estudi de música amb tots els instruments necessaris. Jo, amb el
grup, treballo allà. És el meu estudi. És la meva llar. És un lloc on tocar
música en directe.

-Quin és el moment en que es fan professionals
del tot?

No és un moment concret. A sigut una
trajectòria. A partir del juliol del 2004, Radio Scotland i Radio One, amb el
suport del reconegut DJ Vic Galloway, fan que la nostra música comenci a sonar
cada vegada més. Tothom l’escolta. En novembre del 2005,  la BBC Scotland posa el vídeo de “Dancefloor
Hell”.

-Però vostès no tenen distribuïdor oficial,
no?

No. No. Què és la distribució? Anar a les
botigues i vendre el disc. Doncs, vaig pensar, per què no ho fem nosaltres
mateixos? Ara tenen el disc a totes les botigues de música d’Escòcia.

-Però, encara que sempre és difícil, com
podríem etiquetar la seva música? A quin estil s’apropa més?

Bé, potser podríem dir que és garage-pop-punk.
És una barreja d’aquestes tres coses.

-I amb quin grup podríem comparar The very?
Potser la música es pot comparar, sobretot al
principi, amb els grups punks del setanta. Ara fem una música una mica
diferent. Més pop. Però som una barreja de tot plegat, naturalment. La gent diu
coses molt diferents de nosaltres.

-Quan no treballa, Robin Von Blitz què
escolta a casa?

Escolto de tot. Des de grups del vuitanta, a
música clàssica. També música molt dura. Metal, fins i tot. Depèn. També
escolto cantautors. Música acústica. M’agrada, especialment, José González.
També música comercial, pop. De tot.

-I música espanyola?
No conec massa, la veritat. Però aquests dies
he quedat impressionat amb el flamenc. És molt diferent a la música anglesa o
americana. És un punt de vista preciós, molt ric.

-El pròxim projecte?
Bé, acabem de guanyar el premi Diesel-Music
Rock. Ens ha sortit molts concerts amb això, i ara estem parlant amb algunes
empreses discogràfiques que volen distribuir el nostre disc. Però ja veurem.


per Albert Lladó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per