dilluns, 20 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Amb totes les paraules del món no en tinc prou

Viure per nosaltres era això.

Arribar
a casa i trobar-me adormida sobre el llit remogut i esquitxada de fulls
per tu escrits.

Mussitar-te
amor, t'he escrit una carta. O simplement trobar-la a la màquina, encara calent
i bategant.

Trobar
sota el nostre coixí els meus llibres, perquè així a la nostra vida, i fins i
tot el llit és un vehicle improvisat ple de sorpresa i de crits.

Abraçar-nos,
com qui s'abraça per sempre, com qui troba en aquella abraçada la memòria de la
sang, quelcom antic, una o dues eternitats.

Estimadíssim
Elagàbal, dos punts.

Fes
cafè per Borges, ve a parlar-nos del Minotaure.

Faig
cafè pel Minotaure, ve a parlar-nos de Borges.

Com
m'ho he fet per viure així? Com m'ho faig per no viure així?

Me'n
recordo, descriure't les meves sabates, les sabates de caminar els somnis.

Ara
vaig a morir-me de tu. Et tremolo.

"Che",
prem el gallet, som al llindar de la resolució.


per Alejandra Ligero | traducció: Adolfo Martín

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per