JM havia estat un escriptor frustrat des de
petit, mentre els seus companys d’afecció guanyaven tots els premis literaris,
ell no es menjava una rotllana, i això va fer que engendrés al seu interior un
odi contra els premis.

Es passà anys estudiant-los tots, fent
gràfiques dels jurats, les dates d’admissió i d’adjudicació… Això es convertí
en la seva vida i quan sortia del treball, així com altres persones
col·leccionen papallones o segells, ell es dedicava a investigar sobre els
guardons de poesia o narrativa i a preparar-se pel gran dia.

Havent estalviat diners demanà l’atur i llogà
una secretària. Començà a escriure- 
seguint tota la teoria que havia preparat- i a guanyar petits premis.
Els mateixos treballs els presentava a altres certàmens i feia combinatòries
espectaculars.

En un any guanyà quaranta-cinc premis i arribà
-en dos anys més- a la professionalització del tema.

La seva única feina consistia, elaborar,
barrejar i investigar la dinàmica dels certàmens i construir una literatura adient
que li servís per a aconseguir la victòria.

Arribà a convertir-se en un obrer de la
paraula (fita que sempre havia cobejat) i amb el temps aixecà un imperi,
contractant primerament algunes persones que li feien de negre i després una
fàbrica sencera d’escriptors professionals.

No aconseguí però mai que li concedissin el
Nobel, aspiració aquesta que amb el pas dels anys es convertí en una frustració
existencial immensa.

per Albert Calls