dijous, 19 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Després de les eleccions

Una mica de pressa (just com no s'han de fer les
coses) em demanen que apunti algunes conclusions de les eleccions municipals
celebrades el passat 27 de maig. La primera, més que òbvia, és que l'elevat
grau d'abstenció és una dada negativa a la que ningú sap trobar-hi la clau
de desactivació. La segona és que, malgrat això, els ciutadans que han exercit
el seu dret a vot ho han fet clarament pel PSC i pels governs d'esquerres,
almenys a Catalunya, especialment als seus principals municipis, inclòs el de
Mataró. Al Maresme, per cert, el
PSC recupera el rol de primera força política.

Anem a pams. L'abstenció és un problema greu,
sobretot amb aquests índexs. Ens ho hem trobat en els dos referèndums i els dos
comicis electorals anteriors i, segurament, hi ha múltiples factors que l'expliquen,
alguns de contradictoris: des de l'excés de confiança fins a la desconfiança
cap el sistema democràtic per a la resolució dels principals problemes de la
gent (potser per això el relatiu èxit de les propostes radicals); des de l'excessiva
individualització de la societat fins a la manca d'ofertes atractives i
positives al voltant d'idees fortes i col·lectives; des del contingut
dels programes (alguns semblen subhastes sense sentit) fins al llenguatge que
encercla (i tanca) la política; des de la manca de polaritat (qui era l'adversari
del PSC a Mataró?) fins a l'excés d'ofertes que semblen idèntiques;
des d'una política massa eficaç
i poc política ("ja em va bé
els que hi ha") fins a uns polítics poc honorables (i la cantarella que "tots
són iguals")…

Jo només dic això: Primer, que cal reflexionar una mica
menys i actuar una mica més en aquests flancs descrits. Segon, que cal anar al
nucli de l'abstenció que, a tot el món desenvolupat, es concentra als
barris de les grans ciutats on s'hi acullen fenòmens que ningú sembla tenir-hi
respostes satisfactòries, com l'accés a l'habitatge o la immigració. I,
tercer, enlloc de menys política en fa falta més, em temo. Més gent (i gent
diferent) que s'hi vinculi, partits més amplis i més flexibles, però també
més forts per poder canviar millor l'entorn que volen canviar. I, de
passada, encara que ja dic que menys parlar i més pencar, cal parlar una mica més
clar, i més del que a la gent preocupa que no pas el que preocupa a quatre. I
si algú té més idees, que les digui.

Finalment, el
PSC té la responsabilitat, de nou, de liderar els canvis que
encara cal fer des dels municipis. A Mataró serà la vuitena vegada, de manera
que la dreta pot continuar comptant els anys. Fins que no arribem als que ella
ha manat, ens en falten molts. Ens hem passat tota la campanya parlant de
compromisos, no de promeses, de manera que ara toca complir-los. Per tant,
primer farem allò que vam dir que faríem. Després mantindrem l'actitud
que hem promès: dialogant i ferma, propera a la gent i capaç de canviar les
coses, de les més grans a les més petites. I, finalment, farem tot això amb
acord amb la resta de forces d'esquerra que aporten un projecte més
complert, més base social que el recolza i una actitud de servei i d'humilitat
que volem compartir al front d'un nou Govern catalanista i d'esquerres
a la ciutat.


per Ramon Bassas

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per