dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El futur que no viuré

En termes exclusivament
particulars, no m’hauria de preocupar per el futur, donat que als meus setanta
dos anys poca cosa puc esperar, n’hi fer per apaivagar el greu esdevenir que s’augura
si els polítics i governants no son capaços de capgirar el rumb de les
polítiques tant de consum com de benestar social. No es nou per a ningú el fet
que ja preocupa a molta gent, com es el canvi climàtic que s’està produint a
passos agegantats, com també els problemes dels agricultors i ramaders, que
tenen dificultats per subsistir de la pressió inversora que el mont de la
construcció i del potencial energètic , que qualsevol moviment expectant,
es fa notar en els productes de consum; però jo vull anar mes enllà, perquè
veig que l’especulació tant per part dels inversors com dels governs, cada dia
ens porten mes per el camí dels desastre i la destrucció dels éssers vius d’aquest
planeta que l’anomenem terra , que superficialment es de lo que menys tenim, (terra);
terra , espai que en el qual tothom hauria de tenir dret a tenir la
possibilitat de gaudir-ne d’un tros per poder caminar i prendre el sol, com
també , de procurar que no desaparegui la vida autòctona; però malauradament, l’especulació
i el mal anomenat progrés , fan que cada dia aquest planeta esdevingui mes sec
superficialment , mes escorxat interiorment i ,es pelat i degradat
ecològicament; això vol dir que les polítiques emprades fins ara i les que es
preveuen per el futur, no han anat ni aniran encaminades a apaivagar la fam del
mont, que  malauradament ignorem els que diàriament podem omplir l’estómac
i no pensem en que existeixen milions de criatures que ni tan sols poden menjar
un cop al dia; però aquest problema, tendeix d’anar ames , si tenim en compte
que per solucionar els problemes que deriven del petroli  i que afecten al
canvi climàtic, es busquen solucions mitjançant els productes vegetals com la
fusta i els cereals, i això vol dir que tot l’ho que s’esmicoli per obtenir
energia, restarà per donar menjar a aquella gent que si ja en tenien poc,
encara en tindran menys; algunes vegades penso, que els països industrialitzats
principalment del sector armamentista, no els es massa favorable que la gent es
mori de gana, perquè de ben segur que preferirien que fora de un tret, en
benefici dels seus interessos, tal com esta passant en aquests moments en molts
països mal anomenats "subdesarrollats", que hom no te prou clar del
perquè de la lluita, però si, convençut de que impera el fanatisme i la
xenofòbia:

Total i resumint, que si només
pensem en construir habitatges i en cremar i pelar boscos i conrear cereals per
obtenir energia , a mes de matar el planeta, també ens estem eliminant a nosaltres
mateixos ; jo personalment, no crec tenir cap problema, perquè el temps que em
resta  aviat estarà passat, però em preocupa perquè se que la vida i el
mont continuarà , i en aquesta continuació si trobarà sang de la meva
descendència i em dol que jo hagi contribuït a deixar el planeta amb un
panorama tant patètic, perquè també soc dels que tenen cotxe i crema gas-oil.

Màrius Viella 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per