divendres, 24 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Gregorio Monreal

L’exposició que
presentem a la sala Esart de Barcelona ens descobreix un artista inquiet i, a
la vegada, pensador, investigador i observador. La plasticitat esdevé una
obsessió, una mena de somni que l’acompanya arreu, fins i tot en les hores de
treball, en una recerca constant del seu subconscient. La seva obra es mou
clarament en la línia de la figuració però amb un missatge, sovint,
surrealista, a vegades futurista per plasmar els moviments de figures, idees i
sentiments i sempre buscant l’alè vital en les seves creacions. La tècnica del
collage li esdevé un instrument integrador i necessari en el seu concepte del art,
perquè li afegeix aquell valor que acaba de definir el missatge. Encara que
podem catalogar la seva pintura entre l’impressionisme i l’expressionisme,
Gregorio Monreal es mou en un món molt personal en el que la instantaneïtat i l’emotivitat,
tot i essent característiques importants, no superen la singularitat del fet
real que denuncia una situació de pobresa o de possibilitat històrica. El seu
cromatisme és fidel a la naturalitat dels subjectes i dels objectes,
evidenciant la presència de cada color si pertany a l’essència del missatge o
és simplement un complement que ajuda a definir. La pintura de Monreal palesa
una figuració realista treballada psíquicament perquè li demana al cromatisme l’expressió
del moment, efímer però intens, que la figura, viva o morta, i l’entorn es
defineixen en un entorn de convivència. La presència de l’instant li dona a l’obra
de l’artista del Maresme un cert sentit cinematogràfic presentant-nos seqüències
i plans del film de la vida. I en aquestes seqüències li agrada desvetllar presències
protagonistes amb retrats de persones, famoses unes, anònimes la majoria. La
composició, el tractament del color i els complements en la tècnica del collage
denuncien la influència d’una filosofia poètica de l’existència en un marc
entre la comicitat, la ironia i la crua realitat. El gest, la postura, el
moviment són factors que troben en els colors aquelles vibracions comunicatives
que converteixen un joc i un repòs en un instant vital. La constant de les
creacions de l’artista Monreal genera un diàleg, sovint, alegre, sovint, melancòlic,
però sempre constructiu. Perquè la pintura de Gregorio Monreal és una
manifestació de vida.

Joan Sala Vila

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per