dijous, 23 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Guillem Michel

Guillem Michel

"Intentar deixar fluir la música"

Dissabte, 30 de Juny  en el Centre cultural de Sant Pol de Mar,
Trau va oferir, amb gran èxit de públic, el seu primer disc. Projecte ideat per Guillem Michel (cantant i
guitarra acústica) amb Narcís Corominas (piano i teclats), Marc González
(baix), Ricky Marquès (guitarra elèctrica), Ricard Molina (bateria i
percussió), i amb la col·laboració de Núria Grima (violí) i Maud Desbois
(cors). Ens trobem amb en Guillem Michel per a que ens expliqui una mica la
seva proposta, per parlar de música i del que envolta una producció musical.

Per què Trau?
De qui i com surt l’idea?

És un mot
alemany. Té diversos significats però tots ells estan relacionats. Pot ser somni, nucli del somni, forat…El que ens
interessa és quina marca deixa aquest trau
i el que construïm a partir d’ell. A part de ser un nom bonic per a un grup
vaig pensar que tenia molt a veure amb el projecte, ja que el grup és la
construcció al voltant del trau de
cadascun dels integrants. No al voltant d’un únic sinó del particular de
cadascú.

Com és du a
terme el projecte? Es a dir, fa temps que el treballeu?

Va començar com
un projecte meu, en solitari, fa un any i mig, tot i que algunes de les cançons
són més antigues. Amb el temps, els músics i jo ens vam anar entenent bé i vam
decidir ser socis. Així que va passar a ser el projecte d’un grup.

La vostra és
una proposta molt “intimista”, d’on surten les lletres?

Primer, crec que
es pot denominar intimista, perquè no estem ocupats en seguir cap moda ni auto
complaença, sinó en fer-nos preguntes i intentar deixar fluir la música i fer
cançons el millor que podem. L’origen de les lletres és, sovint, una idea que
sorgeix en la elaboració de la cançó. Però el mateix passa amb la música,
apareix una idea al voltant de la qual has de construir una cançó. És a dir,
tornem una altra vegada al nom, trau.

A més d’
“intimista”, el disc, podríem dir entre altres coses, que és conceptual. Quin
és o quins son els conceptes al voltant del qual gira el disc?

Els elements
bàsics crec que són el desig i la mort. Em sembla que reconèixer-ho farà
possible construir la sexualitat i l’amor, i com no aquest disc.

Com es lliguen
aquests conceptes amb la música?

Allò bonic és que
ja hi són, a la música. Només cal mostrar-se, lliurar-se. El que sí és veritat
és que la música és un llenguatge, amb un aparell complex i s’ha de saber
escriure, sinó només ens quedaríem amb la idea. Però, fins i tot aquest
desenvolupament pot ésser construït amb altres idees, etc.… Una característica
de la nostra música és que sovint fem referència a la lletra amb un apunt
musical i viceversa.

Un exemple mol
clar és Empty, on tant la lletra, com el títol com la música semblen anar
alhora…

Sí sí, i no només
a Empty, la major part de la música està escrita d’acord al text. Podríem
parlar molt d’això.

En pots fer
cinc cèntims?

Doncs a part de
l’estructura general de cadascuna de les cançons, elements com per exemple la
crida del desig en el violí d’entrada a Have
you felt this way before, la cadença picarda amb l’orgue fent referència a
una missa a How long, la melodia del
piano a Hear this voice que fa
referència a una melodia infantil. Per cert hi ha un joc de paraules a voice amb boy. I etc.… Però prefereixo que cadascú interpreti les cançons a
la seva manera, crec que és el que importa.

Al disc hi ha
arranjaments amb instruments de corda clàssics com violins, quines influències
teniu?

M’agrada molt la
idea de fer servir instruments de corda. Escolto música clàssica i també altres
compositors de música pop que els utilitzen, com Damien Rice o Tori Amos.

Rock fet a
Catalunya en Anglès, es una opció arriscada? Creieu que us obre portes o us en
tanca?

Crec que ens obre
portes a fora i ens tanca algunes aquí, i això és arriscat tenint en compte que
aquí n’hi ha molt poques d’obertes… Però penso que fer les coses com un creu és
més garantia d’èxit que fer-les com creus que s’esperen els altres.

El disc és
autoeditat, què hi ha darrera de la parafernalia de la indústria musical? Us ha
costat  molt arribar a treure’l?

Com que estem al
principi de tot, vam pensar auto editar el disc i fer poques còpies. Però pel
proper treball buscarem algun segell que cregui en el que fem i estigui
disposat a treballar. Un ha de saber delegar feines, perquè no ho podem fer tot
nosaltres, són registres diferents. La indústria musical és molt amplia, crec
que hi ha de tot, gent que treballa bé i d’altra que no. Potser el més
important és tenir clar els objectius i tractar amb la gent adequada.

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per