dimarts, 23 de juliol de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Joan Safont

safontJoan
Safont és un jove, nascut al 1984, que s’apassiona amb l’opera, el FC
Barcelona, la Història i la Literatura. Amb només 23 anys, és Secretari
d'Imatge i Comunicació d'ERC a Mataró, la seva ciutat. A més, llicenciat en
Dret per la UPF, i Master en Dret Públic a l'IDEC, treballa a l’actualitat com
a becari a la Secretaria Tècnico-Jurídica del Districte de Sants-Montjuic.

– A què es dedica professionalment?
Sóc llicenciat en dret,
actualment exerceixo de lletrat en una Administració Pública en un període de
pràctiques.

– I què li agrada més de la seva feina?
La possibilitat d’aplicar les
normes i donar solucions als problemes i consultes dels ciutadans. La relació
directa amb el ciutadà pot ser molt enriquidora.

– I menys?
Quan en aquesta mateixa
relació directa amb el ciutadà em topo amb un sentit malentès del servei
públic, allunyat de la justícia i més proper a l’exigència i l’egoisme, fet que
comporta que el ciutadà i el funcionari no es trobin en la mateixa realitat i
es produeixin friccions o malentesos.

– Però la seva afecció, en realitat, és…
El país, la meva ciutat,
intentar pensar més enllà del moment immediat, la cultura,… crec que
l’humanisme – com a suma de tot el que ateny o es relaciona amb l’home: la
política, la societat, la cultura, l’economia… –  segurament ho englobaria tot, sense voler ser
pretensiós.

– Com a persona, com es definiria?
Vitalista, apassionat, amb un
optimisme reposat, cada vegada més obert de mires, amb més ganes d’aprendre de
la gent.

– Llibre, pel·lícula i música preferida?
“Incerta Glòria” de Joan
Sales i “l’Amic retrobat” de Fred Ulman són per a mi un referent.
“El Padrí” de Francis Ford
Coppola en les seves tres pel·lícules i per l’ordre que va marcar el director.
Impressionants i amb moltíssims moments per al record.
En música sóc eclèctic, sóc
un gran afeccionat a l’òpera i no em puc estar de citar “Madama Butterfly” de
Giacommo Puccini i “Parsifal” del mestre Richard Wagner, però també
m’apassionen Bruce Springsteen, Leonard Cohen, Frank Sinatra o Shakira.

– L’esport que li agrada més és…
El futbol, tot i que no el
practico, sóc un apassionat barcelonista

– Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
La meva relació més que
evident amb la política, em fa ser molt caut a l’hora de respondre aquesta
pregunta, i donat que el que desitjo pel meu país suposo que no ho aconseguiria
a l’instant, intentaria des del primer dia imprimir un xic d’optimisme i
d’èpica al mandat que se m’atorgués per poder treballar entre tots i amb tots
per un país o una ciutat millors.

– I si fos milionari, en què es gastaria els diners?
Quedaria molt bé dir que ho
donaria tot als altres com els Sants de l’època medieval, però sense oblidar la
generositat si el meu nivell d’ingressos augmentés vertiginosament compliria
alguns somnis. Un d’ells, acostar-me una mica més al mar amb una petita
embarcació. Viatjar, i com a primer destí, París amb una persona estimada.

– Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
A finals del segle XVIII es
produeixen tot un seguit de canvis, que en molts casos ja s’anaven construint o
preveient, que esclaten i que faran que per una vegada res del que existia
torni a ser igual. La Revolució Americana, d’una manera plenament
revolucionaria,  i la Revolució Francesa,
amb molt més espectacle i literatura, provoquen un canvi profund en la política
i, fonamentalment també, en el dret.

– Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
Sempre m’han impactat les
vides dels grans descobridors del que avui en dia gairebé donem per fet, dels
científics i inventors que han perfilat el que cada dia utilitzem amb tota
naturalitat i que sense ells tot seria ben diferent. Sovint es tracta de genis
amb vides d’allò més al·lucinants: Marconi, Edisson, Pasteur, Marie Curie…

– En una amistat què és el que valora més?
Penso que en tota relació
humana el més important és la lleialtat i la confiança, per tal de tenir un
vincle tant important com l’amistat en plena forma.

– I en una parella?
Amb la persona estimada
aquesta lleialtat i confiança necessària en l’amistat s’haurien de galvanitzar
amb l’amor sincer i generós.

– Per què li agrada viure al Maresme?
Em sento molt arrelat a
aquest racó de món, aquesta llenca entre la muntanya i el mar, amb tants colors
i tants contrastos, amb la seva singular bellesa sovint no prou coneguda, i en
el cas de Mataró, tot i ser una ciutat de mida considerable, m’agrada poder
caminar i trobar tants racons coneguts i estimats.

– I què hi troba a faltar?
Segurament de mancances materials
n’hi hauria moltes: un cert sentit organitzatiu de les nostre vil·les i pobles,
racionalitat en el creixement i el desenvolupament de determinats sectors
econòmics, millora de les infraestructures – sobretot pel que a la mobilitat
-… però sobretot caldria recuperar una certa forma de ser, entre la
pertinença i l’orgull, molt relacionat amb l’estimació pels nostre pobles,
muntanyes, paratges, platges… Sembla que ha calgut que vingui la gent de fora
per dir-nos que Mataró o el Maresme són llocs on podem viure molt bé. 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per