dimarts, 17 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’ensenyament: principis i resultats

Segons el controvertit filòsof americà Richard
Rorty, “ens hem d’anar movent amunt i avall entre els principis i els resultats
d’aplicar els principis Cal reformular els principis perquè s’ajustin als
casos, i desenvolupar la capacitat de saber quan hem d’oblidar els principis i
fiar-nos només de la pràctica”. Rorty pertany al corrent dit pragmatista de la
filosofia, per al qual la veritat d’un coneixement només rau en allò que ens
ajuda a sobreviure i progressar, no pas en cap relació de correspondència entre
el que pensem i la realitat. Per tant, no hi ha principis absoluts.

Em pregunto si podem aplicar aquesta filosofia
a l’ensenyament, en especial el secundari. Els seus principis són una educació per
tothom en els valors de la igualtat, el diàleg, la pluralitat, la solidaritat, etc.,
etc. (segurament me’n deixo alguns). Els seus resultats… bé, ara ja és notori
per tothom que l’experiment és un fracàs. En deu anys els nivells han caigut en
tot allò que es pugui mesurar. L’última evidència, en coneixement de l’anglès Catalunya
és a la cua d’Espanya, i Espanya d’Europa. Un 21% de catalans coneix una
llengua estrangera, al costat d’un 90% de suecs; la mitjana europea és del 50%.

Ara el que tenim és una desfeta normalitzada. Els
nois i els pares i els professors ens fem creus que l’educació hagi acabat sent
això, aquest nyap. Els fanàtics de la reforma (com tots els fanàtics) han de
prendre dosis cada cop més grans d’ideologia per poder tolerar els fets. Els
polítics i l’administració han optat directament pel cinisme (mantenir
l’esclerosi del sistema mentre els sigui profitós). Però la crua realitat és un
fracàs escolar estrepitós, i un ambient hostil a l’aprenentatge. Qui ho vulgui
negar coneix poc l’hàbitat d’un centre normal de secundària.

Rorty, com qualsevol persona amb sentit comú,
diria que els principis s’han de reformular. Per als qui creiem en l’educació, és
hora de qüestionar-los tots, i en primer lloc el principi absurd i pervers d’un
ensenyament obligatori per tothom fins als setze anys. Ara la situació no és ja
la del segle XIX, ni del XX, que no tots els qui volien podien estudiar. Ara tenim
la gosadia totalitària de voler educar fins i tot els qui no volen, a costa
d’impedir-ho fins i tot als qui volen.

El que encara molta gent no veu és que hi ha
una bossa de nois i famílies que no els interessa aprendre, no els motiva, no
en treuen res i impedeixen que d’altres en treguin res. És aquest el fet nou
que no contemplen pedagogs, sociòlegs ni polítics. Eduquem els educables, no
n’excloguem cap, però barrem el pas als altres. Hi ha d’haver d’altres alternatives
per ells.


per Miquel Costa

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per