dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

LeBron James mai no serà Michael Jordan

Aquesta és la primera afirmació que crido després d´empassar-me els quatre partits més lamentables que recordo d´unes finals de l´NBA. Els Spurs van fer la seva feina, i prou. Tony Parker s´ha consagrat, i m´agrada què així sigui, perquè és francès, i sempre he estimat tot el que vingui de França. De fet, m´hagués agradat haver nascut a París, però no va poder ser. Madrid, Nova York, Màlaga o Andorra, també haurien sigut bones opcions.Tothom diu que Barcelona és molt bonica. Woody Allen també ho diu. Si s´està més d´un any amb els nacionalistes de barretina i/o els independentistes de pluja fina, se´n tornarà per sempre més. "Mai t´agrada allò que és teu", o bé, "Sempre t´estimes tot el que és llunyà". Frases fetes, què agafen per moments, un sobtat protagonisme en les esportives lletres d´avui. Ja que reviscola la vía visceral, m´hagués estimat més que el base consagrat del moment fos José Manuel Calderón. El cervell dels actuals campions del món és sens dubte un dels 5 millors guards del bàsquet mundial, i tornant a la passió, és amic meu.

Duncan ni tan sols va forçar la màquina, i Bruce (Lee) Bowen no ha tingut que lesionar a ningú. No li ha calgut. Les audiències als USA han sigut les més baixes dels darrers anys, i això que comptaven amb el noi consagrat pel màrqueting dels darrers temps. No els hi ha servit de res. Un bloc compacte sempre triomfarà en un joc col.lectiu. Aquí ho sabem, allà, no volem adonar-se´n. Vendre samarretes no (sempre) és compatible amb guanyar anells de campió. Personalment, no puc comparar a James, "L´Elegit", amb Kobe Bryant o Dwyane Wade. El segon és tou davant les càmeres. Massa bon noi, massa educat, fins i tot diuen, massa intel.ligent. El primer, Kobe, el millor sens dubte dels jugadors en actiu, sortí absolt d´un presumpte delicte de violació a una noia de 19 anys. Parlem dels Estats Units. Podrà vendre moltes samarretes i guanyar anells, però amb aquest passat, mai serà "L´Elegit".

La decepció d´enguany és veure un LeBron absolutament perdut, topant una vegada i una altra enfront la muralla defensiva que l´havia preparat Popovich i els seus gossos, i la sensació d´equip matusser, s´accentua encara més quan analitzes un per un els companys de King James. Potser, per enyorança, hauríem de citar breument la progressió d´Anderson Varejao, ex-barcelonista, i l´únic què va poder lligar curt (mínimament) a Tim Duncan. Sincerament, crec que podríem trobar 3 o 4 equips ACB, que sense suar massa, guanyarien als actuals Cavaliers. I això, com a afeccionat al bàsquet nord-americà, em provoca certa llàstima. Les franquícies NBA s´han oblidat d´un tema fonamental en els darrers decennis. Han sabut arreplegar (gairebé) tots els jugadors europeus interessants, han començat a adonar-se´n que la pissarra també pot tindre servei lluny de les parets d´una escola, però, no han fet seus "els mestres europeus". Il.lustres entrenadors del vell continent com Messina, Pesic i Aito, per posar-ne només tres exemples, traurien molt més suc a una plantilla de jugadors com els de Cleveland, Òbviament, LeBron continuaria sient la refèrencia, i el necessari punt d´espectacle, però defensarien i atacarien com un veritable exèrcit. S´ha demostrat un altre cop: força sense cap no donarà mai els fruits desitjats, com a mínim, en aquest esport. El cinema pornogràfic no admet el darrer apunt.

Josep Duran
Director i productor de cinema
www.unahistoriacriminal.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per