order generic viagra online viagra online canada mastercard buy strattera uk buy clomid online paypal buy generic naltrexone online
dimecres, 19 de desembre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Les execucions

les_execucions Les execucions
Las ejecuciones
Albert Balasch
Lumen
133 pàg.

Harold
Bloom afirma que per llegir sentiments humans en llenguatge humà, un ha de ser
capaç de llegir humanament, amb tot el seu ser. D'aquesta manera, segueix
Bloom, llegim per diversos motius, molts
d'ells familiars: perquè no podem conèixer a fons a tota la gent que ens agradaria,
per conèixer-nos millor, perquè tenim la necessitat de saber com som, com són
els demés i com són les coses. No obstant això, el motiu més profund i autèntic és la recerca d'un plaer difícil. Així,
encetem la primera ressenya poètica amb la proposta de l'autor català Albert Balasch (1971) que, a les execucions (millor proposta de
poesia 2006 per la revista Quimera), ha sabut
plantejar-nos un plaer difícil, a saber, el compte enrere de la nostre
societat.

D'aquesta
manera, Balasch ens presenta un únic poema
estructurat en onze compassos on desfilen
diversos temes des de la mort, déu, el desig… L'estil fa referència a poetes
anglosaxons com Eliot o Cummings
entre altres, d'aquí la dedicatòria a la seva
àrea anglesa com ja va fer a Què ha estat això, guardonat amb el XXXVIII Premis Recull on
ja fa palès el seu llenguatge.

Podríem
incloure, seguint el criteri de Jordi Julià a Modernitat del món
fungible
, a Albert Balasch dins de la generació de la caiguda del
Mur, que caracteritza amb tres trets la lírica d'aquest realisme reflexiu:
alienació, digressió i condensació. Sota aquests conceptes es nodreix
el seu llenguatge per dir aquest "líquid món fungible dins
el qual s'ha vist immers l'individuo contemporani tot i que estigui
educat per viure un món d'ahir. La pèrdua de vincles, de compromís,
de referències ètiques, morals, polítiques i
econòmiques, i la dissolució absoluta del principi de felicitat en
favor d'una líquida i evanescent emoció han provocat una crisi en
l'ésser actual que fa que, un cop més, ens tornem a plantejar la pregunta
que va formular Hölderlin: Poetes en temps de crisi?"  (Modernitat
del món fungible). I jo em pregunto, qui si no els poetes poden capturar
la immortalitat en aquest món fungible? Qui si no els poetes ens poden
acostar a allò específicament humà? Així, us deixo amb el primer
poema que obre les execucions. Que Balasch parli per sí mateix:

I Déu digué: que es matin.
I així va ser. Vam obeir, nosaltres vam obeir. Vam fer tot el que Déu digué.
Ens vam començar a matar l’un a l’altre, vam començar a dir coses falses, vam
començar a parlar. És que pot ser hi havia realment algú a qui li importés
alguna altra cosa? Vet aquí, doncs, la nostra raó, la nostra vida, la nostra,
justificada amb coratge en la tomba del dia set. La tomba que no s’omple.

Ben aviat, va ser ben aviat que qualsevol
carnisseria ens començà a resultar agradable que no pas haver de tornar a casa
i restar quiets i muts. Ben aviat va ser que vam començar a fer de cecs
conduint cecs. Els clams de victòria es van confondre amb els planys de
derrota. Però, més enllà, una remor contínua, un pànic sense culpa. De què es
queixaven un i altre cop? Què reclamaven tantes mares? Tot anava bé, tots ens
apropàvem a la necessària llei divina.

El silenci arribà després. Nosaltres, els
que havíem obeït, els obedients, vam sentir la distància del pare i ens vam
estranyar de nosaltres. Ens vam fer possibilitat: més massacres, les execucions.
El nou error de Déu, que Déu va contemplar en silenci. El silenci que arribà
després.

Perquè nosaltres amb la nostra fina veu
respiratòria, una veu exhausta sota els cossos 
amuntegats de la tomba encara pregavem: Que res no sigui, que ja ha
passat, que ja ha passat
. I així va ser, de nou. La pluja no va poder
desenfangar i tot sacrifici tornà a passar. Tots vam tornar a matar-nos. Tots
vam tornar a dansar enmig d’aquella olor d’humanitat i llengua. (Albert
Balasch)

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per