Gregori era un home de costums.
Acostumava a dutxar-se pels matins; anava, per costum, al gimnàs dimarts i
dijous.

- No acostumo – responia, quan algú li
oferia una copa.

- Acostuma’t a recollir les teves
coses -li recordava al seu fill.

- T’acostumaràs – li deia la seva
esposa quan li van canviar al torn de nit.

Fins i tot, gaudia llegint
literatura costumista acomodat a la butaca de costum.

Per això s’ha espantat tant aquest
matí quan ha començat a girar la cullereta del cafè en el sentit contrari a
l'acostumat.

Primer, tímidament; després, amb una
decisió inquietant.

A l'interior de Gregori -fa por
pensar-ho- s’amaga tot un revolucionari.

En fi.

per Aster Navas | traducció: Judith Ramentol