Un somriure
constant, una amabilitat incondicional, una intel·ligència que no cau, en cap
moment, en la pedanteria, una professional que es fa a si mateixa gràcies a
hores de feina, passió i dedicació. Aquesta periodista de Pineda de Mar és una
de les veus de Catalunya Ràdio. Ens trobem amb ella per parlar de la comarca,
del seu treball i de com veu la vida a través dels seus ulls oberts, desperts,
amb ganes de descobrir el món a cada pas.

- A què
es dedica professionalment?
Sóc periodista, treballo a Catalunya Ràdio.

- I què
li agrada més de la seva feina?
La capacitat de reacció ràpida que requereix
l’actualitat, la tensió que genera: necessites sang freda per prioritzar cada
element informatiu i estar atent per captar el màxim d’elements noticiables en
un temps ínfim. A més, treballar a informatius et dóna l’oportunitat de
sentir-te útil i aprendre constantment.

- I
menys?
La precarietat que pateixen molts col·legues
de professió i el deteriorament de la imatge del periodista.

- Però
la seva afecció, en realitat, és…
M’encanta la teoria política, és la meva
assignatura pendent. I la gastronomia… Algú té contactes per què em fitxin a la Guia
Michelin com a
crítica gastronòmica? [Riu]

- Com a
persona, com es definiria?
Riallera, espontània, independent, tossuda,
sensible… Però qui millor sabria dir-ho és la gent que m’estima.

- Llibre,
pel·lícula i música preferida?
Pel que fa als llibres, m’agraden les
novel·les amb rerefons històric, de l’estil de L’amic retrobat, de Fred Ulhman (parla de l’arribada de Hitler al
poder) i El violí d’Auswitz, de Maria
Àngels Anglada. M’encanta l’estil descriptiu de Josep Pla, o Jordi Cervera
–col·lega de la ràdio-, i, en poesia, de Miquel Martí i Pol.
Pel·lícules? Moltes, segons el moment. Però
com a referents tinc El efecto Mariposa,
d’Eric Bress i J. Mackye Gruber, i Olvídate
de mi, de Michel Gondry.
En música sóc molt eclèctica, potser perquè
des de petita n’he estudiat. Puc passar de Schubert, a Ben Harper, passant per
Oasis i Gerard Quintana, per exemple. Un parell de temes ben diferents? Menuda, d’en Serrat, i l’arxiconeguda Wonderwall, d’Oasis.

- L’esport
que li agrada més és…
Tinc molt bons records esquiant amb amics. I
últimament m’estic aficionant al golf, un esport que també et permet compartir
bons moments.

- Si
tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
És una utopia, però intentaria interactuar el
màxim amb els ciutadans perquè ells mateixos detectessin les mancances de la
població. Crec que demanar la seva participació només cada quatre anys és una
bogeria: el polític es deu al poble.

- I si
fos milionària, en què es gastaria els diners?
En pagar la fiança de la presó! Avui en dia,
treballant, ningú pot ser milionari.

- Un
fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Els diferents atemptats d’Al-Qaeda. Per la
massacre humana que han representat i per la simbologia i conflicte que amaguen
al darrere.

- Qui
és el seu heroi o la seva heroïna?
La gent anònima que, malgrat els cops de la
vida, és feliç dia a dia.

- En
una amistat què és el que valora més?
El suport incondicional, estimant més enllà
dels defectes i les virtuts.

- I en
un parella?
El bon humor, perquè això denota intel·ligència,
capacitat de negociació, de diàleg, sensibilitat…

- Per
què li agrada viure al Maresme?
Fa anys que, per feina, visc a Barcelona. Però
quan baixo a Pineda és quan realment desconnecto. M’agrada perquè és com un
oasi, amb un ritme de vida totalment diferent, i un caliu que no et dóna la
ciutat.

- I què
hi troba a faltar?
Sentir-nos identificats com a comarca, ser
conscients de les bondats de la nostra zona i promoure’ns com a tal… Ja ho
deien: “Visca el Maresme lliure i tropical!”.
I millors comunicacions per fer-hi escapades més
sovint!