dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Txell Costa

Txell Costa
Un somriure constant, una amabilitat incondicional, una intel·ligència que no cau, en cap moment, en la pedanteria, una professional que es fa a si mateixa gràcies a hores de feina, passió i dedicació. Aquesta periodista de Pineda de Mar és una de les veus de Catalunya Ràdio. Ens trobem amb ella per parlar de la comarca, del seu treball i de com veu la vida a través dels seus ulls oberts, desperts, amb ganes de descobrir el món a cada pas.

A què es dedica professionalment?
Sóc periodista, treballo a Catalunya Ràdio.

I què li agrada més de la seva feina?
La capacitat de reacció ràpida que requereix l’actualitat, la tensió que genera: necessites sang freda per prioritzar cada element informatiu i estar atent per captar el màxim d’elements noticiables en un temps ínfim. A més, treballar a informatius et dóna l’oportunitat de sentir-te útil i aprendre constantment.

I menys?
La precarietat que pateixen molts col·legues de professió i el deteriorament de la imatge del periodista.

Però la seva afecció, en realitat, és…
M’encanta la teoria política, és la meva assignatura pendent. I la gastronomia… Algú té contactes per què em fitxin a la Guia Michelin com a crítica gastronòmica? [Riu]

Com a persona, com es definiria?
Riallera, espontània, independent, tossuda, sensible… Però qui millor sabria dir-ho és la gent que m’estima.

Llibre, pel·lícula i música preferida?
Pel que fa als llibres, m’agraden les novel·les amb rerefons històric, de l’estil de L’amic retrobat, de Fred Ulhman (parla de l’arribada de Hitler al poder) i El violí d’Auswitz, de Maria Àngels Anglada. M’encanta l’estil descriptiu de Josep Pla, o Jordi Cervera –col·lega de la ràdio-, i, en poesia, de Miquel Martí i Pol.

Pel·lícules? Moltes, segons el moment. Però com a referents tinc El efecto Mariposa, d’Eric Bress i J. Mackye Gruber, i Olvídate de mi, de Michel Gondry.

En música sóc molt eclèctica, potser perquè des de petita n’he estudiat. Puc passar de Schubert, a Ben Harper, passant per Oasis i Gerard Quintana, per exemple. Un parell de temes ben diferents? Menuda, d’en Serrat, i l’arxiconeguda Wonderwall, d’Oasis.

L’esport que li agrada més és…
Tinc molt bons records esquiant amb amics. I últimament m’estic aficionant al golf, un esport que també et permet compartir bons moments.

Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
És una utopia, però intentaria interactuar el màxim amb els ciutadans perquè ells mateixos detectessin les mancances de la població. Crec que demanar la seva participació només cada quatre anys és una
bogeria: el polític es deu al poble.

I si fos milionària, en què es gastaria els diners?
En pagar la fiança de la presó! Avui en dia, treballant, ningú pot ser milionari.

Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Els diferents atemptats d’Al-Qaeda. Per la massacre humana que han representat i per la simbologia i conflicte que amaguen al darrere.

Qui és el seu heroi o la seva heroïna?
La gent anònima que, malgrat els cops de la vida, és feliç dia a dia.

En una amistat què és el que valora més?
El suport incondicional, estimant més enllà dels defectes i les virtuts.

I en un parella?
El bon humor, perquè això denota intel·ligència, capacitat de negociació, de diàleg, sensibilitat…

Per què li agrada viure al Maresme?
Fa anys que, per feina, visc a Barcelona. Però quan baixo a Pineda és quan realment desconnecto. M’agrada perquè és com un oasi, amb un ritme de vida totalment diferent, i un caliu que no et dóna la
ciutat.

I què hi troba a faltar?
Sentir-nos identificats com a comarca, ser conscients de les bondats de la nostra zona i promoure’ns com a tal… Ja ho deien: “Visca el Maresme lliure i tropical!”. I millors comunicacions per fer-hi escapades més sovint!

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per