diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Castlans

(No
patiu, que està ben escrit, el títol, ja ho veureu). Els de Can Fanga, amb
aquella cosa tan estranya que tenim d’entusiasmar-nos quan ho vol l’amo,
l’altre dia vam assaltar el castell de Montjuïc. Pacíficament, no cal dir-ho (i
mai ho he dit més seriosament: si alguna cosa no tenim, no els de Can Fanga
sinó els de tot el país, és “ardor guerrero”, i mira que hi ha vegades que ens
aniria bé, eh?). Armats de globus de coloraines i ànim participatiu (quins
motots que s’empesquen, també, els manaires), cap al castell falta gent. Jo,
que sóc busca-raons i malfiat de mena, hi veig una doble motivació, en aquest
abordatge. Ep, antagòniques, vull dir: o l’una o l’altra.

La
primera, l’oficial: pugem a fer les paus. O a fer els paus, segons com, que quan
es tracta de negociar és el paper que ens toca sempre. El dels beneits. COm que
catalans i castellans venim del mateix lloc, devia pensar l’alcalde
(referint-se al castell com a concepte
històric), doncs és just que els invasors en marxin i recuperem el de casa. Si
fa no fa, la mateixa que amb els papers de Salamanca. Si no ens els torneu no
podrem ser amics altre cop.

La
segona, la meva: que els castellans
vénen dels castells és cosa clara i acceptada per historiadors i etimòlegs, són
faves comptades. Ara, que els catalans
també en vinguem ja és cosa menys evident. Si ho aneu a buscar al diccionari
Alcover-Moll, que és un d’aquests que en saben molt però també tenen la virtut
de fer-ho entenedor, us darà ben bé quatre possibilitats: el gentilici català podria venir, una, de Ghotolandia, ‘terra dels gots’; dues, del príncep alemany Otger
Golant, que posseïa un castell dit Cathaló;
tres, de ‘castlanus’, en efecte, que serien els colons establerts en castells;
i quatre, dels ‘lacetans’, transformats per alteració popular en catelans. Si us molesteu a fer un cop
d’ull al diccionari en qüestió (no patiu, els mandrosos, també es pot fer per
pantalla: http://dcvb.iecat.net),
veureu que totes quatre teories són defensables. Ara, la tercera, la que diu
que venim dels vassalls que els senyors instal·laven als seus castells perquè
els defensessin, és justament la que menys s’aguanta: quants segles fa que
l’enemic ens entra a casa quan i per on vol, pel pont llevadís, pels torreons,
pel fossat i tot si convé…? Quins defensors (de la terra) estem fets? Si no, i
ara sí que invoco l’autoritat dels diccionaris actuals, com és que precisament
el mot del qual en teoria procedim, castlà,
ens és absolutament desconegut? Podeu fer la prova: demaneu a amics i coneguts
què volen dir aquests dos termes, lacetà
i castlà, i ja veureu el resultat.


per Pau Vidal


Aquest article forma part d’una iniciativa conjunta de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per