dimecres, 18 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Extraño Extranjero, Una biografía de Fernando Pessoa

3472022.jpgExtraño Extranjero, Una biografía de Fernando Pessoa
Robert Bréchon
Alianza editorial
647 Pag.

De la mateixa
manera que quan es formula la pregunta per Fernando Pessoa apareix la resposta
que Rimbaud esbossà a la carta a Georges Izambard, a saber "Jo és
altre", com intent de resposta, emergeix també una resposta i una presa de
posició a la obra de Robert Bréchon que articula al llarg de les més de 600
pàgines un intent per comprendre la figura de Pessoa, i que cap al final de la
mateixa ens diu, sobre l’artista, que "tota
gran obra d’art és un autoretrat en forma de mirall, en què cadascú descobreix
la seva veritat oculta en la consciència profunda de l’altre. Aquest és el
poder de les paraules, de les imatges i dels sons
"(pàg. 591). Així
estructura Bréchon una biografia que recorre no tant a la dada biogràfic com a
l’obra intel·lectual del poeta portuguès, i en la que s’intenta donar compte de
la gènesi dels heterònims (el dia triomfal), l’especificitat dels mateixos, de
Pessoa ortònim , els seus referents … perquè cadascú descobreixi la seva veritat oculta en la consciència profunda
d’aquest múltiple altre que és Pessoa.

Pessoa s’erigeix
en retrat de la condició del subjecte contemporani, ja que el contrari de no
ser res ni ningú no és ser algú, fer de si mateix el més irreemplaçable dels
éssers, sinó ser molts, molt, tot el món. Whitman diu que és, alhora,
<<L’actor, l’actriu, l’elector>>, etc. “Pessoa, Reis i Campos troben que aquesta diversitat no és fabulosa,
sinó normal. Tots som així, sense saber-ho, i devem d’aquest do de multiplicar
el nostre ser
”. (Pàg. 221) Aquesta característica, i la poètica que la
segueix, és la que fa de Pessoa un poeta visionari. Com relata en el Llibre del
desassossec en una entrada datada l’1 de desembre de 1931, <<avui he arribat de cop a una conclusió absurda i justa. M’he
adonat que, en un llampec, que no sóc ningú, absolutament ningú (…) Sóc el
personatge d’una novel·la que encara no s’ha escrit, i flota, aeri, dispers,
sense haver estat, entre els somnis d’un ésser que no va saber concloure
…>> Així, assenyala Bréchon, l’obra de Pessoa consistirà a buidar
la consciència d’aquest buit. Es tracta
de poblar aquest desert, de consumar aquesta creació de si mateix que el
subjecte sent incompleta, d’escriure la <<novel·la>> de la qual és
tot just l’esbós. Es tracta ni més ni menys que de refundar el seu ésser, de
celebrar un nou pacte ontològic.
(Pàg. 219)

per Diego Giménez

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per