dimecres, 22 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ferran Alegre, director del CRAM

ferran_alegre_cramp.jpgLa recent aparició d’un dofí mort a la platja de Mataró, fa témer als experts que es tracti del rebot d’una epidèmia infecciosa, el morbillivirus, que afecta aquests mamífers marins. Avui entrevistem al director del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), Ferran Alegre, perquè ens expliqui com actua aquest virus sobre els dofins i, també, per conèixer algunes de les activitats que desenvolupa l’entitat de Premià de Mar.

La recent aparició d’un dofí mort a la platja de Mataró, fa témer als experts que es tracti del rebot d’una epidèmia infecciosa, el morbillivirus, que afecta aquests mamífers marins. Avui entrevistem al director del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), Ferran Alegre, perquè ens expliqui com actua aquest virus sobre els dofins i, també, per conèixer algunes de les activitats que desenvolupa l’entitat de Premià de Mar.

ferran_alegre_cram.jpgS’ha confirmat el rebrot de l’epidèmia?
El rebrot de l’epidèmia de morbillivirus encara no està confirmat ja que l’anàlisi dels darrers casos encara s’allargarà unes setmanes.

Es pot prendre algun tipus de mesura?
Com a la majoria dels virus, no hi ha un tractament que curi la malaltia que produeix i en molts casos el tractament és pal·liatiu o simptomàtic, tot i que pot haver-hi vacunes. En el cas del morbillivirus dels dofins no hi ha cap tractament descrit tret i, ara per ara, no hi ha cap vacuna.
Les mesures de prevenció es basen en el diagnòstic precoç d’una possible epizootia i l’aïllament dels exemplars que arribin als centres de recuperació com el de la fundació CRAM ja siguin vius o morts, per evitar la disseminació. Les mesures higièniques han de ser extremes i s’ha d’evitar el contacte entre individus en cas de sospita.

Què és exactament el morbillivirus?
El Morbillivirus dels cetacis és un virus de la mateixa família del xarampió humà i del brom dels gossos, tot i que no es transmet entre les diferents espècies. Es va descriure per primer cop al 1988 a marsopes i des de llavors s’han descrit tres tipus diferents, segons l’espècie a la que afecta. La seva disseminació és per contacte directe i per l’alè.
La primera gran epidèmia al Mediterrani es va produir el 1990 on van morir milers de dofins llistats (Stenella coeruleoalba), i va ser el detonant per a la creació del Centre de Recuperació d’Animals Marins de Catalunya, el 1991.

L’any passat, l’epidèmia va afectar molts exemplars de dofins?
Des de principis dels anys 90, han anat apareixent animals infectats esporàdicament i, el 2007 va tornar a haver una epidèmia on van morir més de cent animals.

D’altra banda, quines són les principals activitats del CRAM?
El CRAM és el responsable de dur a terme les accions de clínica i recuperació de qualsevol espècie marina amenaçada que es trobi avarada al litoral català; pel què comptem amb un servei d’urgències. També realitzem accions de formació per a què els nens coneguin les causes de regressió de les espècies del medi marí. Finalment, al centre s’imparteixen seminaris per a professionals del sector (veterinaris, biòlegs…) i es dóna suport humà i material a diverses línies  d’investigació conjuntes amb altres entitats.

L’any 2010, el CRAM es traslladarà des de Premià de Mar cap al Delta del Llobregat. Que significarà el trasllat de la Fundació?
El nou CRAM permetrà afrontar nous reptes en la recuperació i conservació d’animals marins. D’entrada, el recinte de 18.000 metres quadrats de què disposaran els tècnics del centre, possibilitarà l’atenció de fins a un centenar d’animals simultàniament. A més, es disposarà de més equips per fer radiografies, ecografies i fins a anàlisis forenses de les espècies. Això permetrà generar un  coneixement molt útil en accions d’investigació. D’altra banda, el major espai del centre permetrà multiplicar per 10 el nombre de visitants i, així, estendre la sensibilització al voltant del medi marí.

Anualment, diversos col·lectius organitzen una neteja del fons marí i troben objectes que poden afectar als animals del mar. Quins són els què perjudiquen més a la fauna marina? Per què?
El plàstic és un dels materials que més afecta als animals perquè tarda molts anys a desaparèixer. La majoria de tortugues que arriben al centre han ingerit petits plàstics que confonen amb menjar i hi ha objectes com els palets per a les orelles que se’ls hi claven al glotis i fins i tot els hi provoquen asfixia. D’altres com els envasos dels packs de les llaunes poden dificultar la mobilitat d’aus i peixos petits.

Creu que la societat està prou conscienciada vers el respecte al medi marí o encara estem lluny?
La societat poc a poc està prenent consciència de la importància de preservar el medi marí, però tot i així encara és un àmbit molt desconegut per la gent. El medi marí s’associa molt a activitats lúdiques i no es coneix l’estat real de la seva flora i fauna. És per això que són molt important les accions de sensibilització i formació al voltant de l’estat actual d’aquest medi i de les espècies que l’habiten.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per