dijous, 30 de març de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

L’“Any Nou” d’en Martí Soriano

martisoriano.jpg
O “El per què de comentar una maqueta”. Explicació: com aficionat devot a
la música. puc considerar-me afortunat al haver adoptat el rol voluntari de
crític musical; afortunat per que m’encanta descobrir propostes, noves formacions,
inquietuds naixents, veus reivindicatives. Cada vegada son més els àlbums,
promos i maquetes que inunden la meva bústia i el meu mail. Poder sí que
arribarà el dia en que el temps o l’esgotament facin mossa a la meva passió,
però de moment continuo gaudint com un marrec quan el meu equip de música
dispara sorpreses sonores pels altaveus. Després arriba el moment de fer la
selecció auditiva, de convertir-me en injust totpoderós i argumentar les
virtuts o deficiències del disc… i del seu artista, es clar. Un acte
totalment reprovable, ho reconec, però si tingués talent seria músic.

Fins aquí un petit resum d’una de les meves tasques com a crític. Parlem
ara d’en Martí Soriano, i de per què li dedico una columna al meu espai. Descarteu
pensaments del estil: “per que es un familiar seu…”, “ per que es un amic
seu…”, “per que es la seva parella…”, “per que en realitat no te res més a
comentar…”, “per que li va salvar la vida…” o “per que li ha pagat per
fer-ho”. No, la raó es més molt més senzilla, però molt més important: per que
es el primer cantautor que m’envia totes les seves creacions interpretades a la
nostra llengua. Des de que vaig començar en això de la música només un grup de
rock (els vilassarencs Nisei) i el cantautor en qüestió han apostat per
mostrar-me el seu art en català.

Però ¿qui es en Martí Soriano? Al igual que en Loquillo, El Clot forma part
de la seva historia existencial. Ja a l’època d’estudiant va ser membre de la
banda de pop-rock catalana Unòmia i, un cop superada una temporada de versions
d’en Sabina, es capfica dins el món de la composició. Aquesta aposta per ell
mateix li reporta beneficis de superació i autoestima en forma de fases finals
de concursos musicals. Es normal que, amb la línea ascendent de la seva progressió,
decidís gravar la seva primera maqueta a la segona meitat del segle XXI.

Es així com neix “Any nou”, una carta presentació de quatre temes en format
EP. Si tens son, Tornant a casa, Un món per
estrenar
i la cançó que dona títol al àlbum conformen un treball ple de
petites histories que parlen de coses tan properes com els desitjos, las
promeses, els fills, l’amor, la nit… Les cançons segueixen una línea melòdica
que frega la acústica més pura; la guitarra i la veu es converteixen en clars
protagonistes, emfatitzant així el to intimista de les lletres. Son temes
agraïts d’escoltar, que conviden a la calma, a la reflexió i, per que no
dir-ho, a l’enyorança de certs sentiments o estats d’ànims.

Reconec que la cançó d’autor no es el meu fort i que de vegades ignoro els
noms propis per centrar-me en divergències títolistiques que serveixen de
recipient a un conjunt de riffs, crits i percussió compulsiva; però també
connecto molt bé amb aquells que cedeixen part de la seva essència personal
dins de cada petita obra que son capaços de crear amb il·lusió i cor. En Martí ho
transmet a les seves cançons, i ho fa de la manera que li agrada, de la manera
que sap i amb la llengua que vol. I que consti que jo no pretenc defendre cap
nacionalisme; la política no es lo meu i soc massa políticament covard com per
adoptar posicionaments manipulables. Tant sols es tracta d’admiració humana per
aquells que fan lo que realment volen, sense condicionar el seu art a
tendències, facilitats acomodatives o quotes de mercat.

I què dimonis! Sempre es gratificant descobrir persones que encara no han
venut uns principis que la resta ja no podrem recuperar.

per Raül Ruiz

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per