dijous, 14 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Montserrat Candini

candini1.jpg
Montserrat
Candini resideix a Calella des de fa prop de vint anys. Formada a ESADE en
Funció Directiva a les organitzacions públiques i privades. Va estudiar Art
Dramàtic i Periodisme i és funcionària de la Generalitat de
Catalunya en excedència.

candini2.jpg
Montserrat
Candini resideix a Calella des de fa prop de vint anys. Formada a ESADE en
Funció Directiva a les organitzacions públiques i privades. Va estudiar Art
Dramàtic i Periodisme i és funcionària de la Generalitat de
Catalunya en excedència.

Disposa
d’una llarga experiència a l’Administració i ha estat Cap de gabinet del
Conseller d’Agricultura, Directora del Programa de Política General de Muntanya
i Directora General de Patrimoni Natural. També és membre del Consell Nacional
de CDC i de CiU, portaveu del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Calella i
Consellera del Consell Comarcal del Maresme a l’Àrea de Serveis a les
Persones.  És secretària sectorial d’Infrastructures, Medi ambient i
Habitatge de CDC. Actualment encapçala la llista de CiU al Senat a la
properes eleccions per la província de Barcelona. En el seu bloc afirma que en
cas de sortir com a senadora, compaginaria aquest càrrec amb el
de Regidora del consistori calellenc "per defensar tots els projectes
importants" per la ciutat, afegeix.


A què es dedica professionalment?

Professionalment
soc funcionària de carrera de la
Generalitat de Catalunya, en l’actualitat però estic
d’excedència, per poder-me dedicar més intensament a les responsabilitats
polítiques al Consell Comarcal.


I què li agrada més de la seva
feina?

Planificar
els principals reptes ha desenvolupar (implantació llei dependència, llei
serveis socials, oficina habitatge)  i fer el seguiment molt directa del
grau de compliment dels objectius.


I menys?

El
“tempo” que a vegades les altres administracions t’imposen i que pot ocasionar
més lentitud alhora d’aconseguir els objectius marcats.


Però la seva afecció, en
realitat, és…

El
Teatre. Una bona obra, uns bons actors i la força de la paraula, de la mirada,
del gest. Per a mi és un plaer molt gran.


Com a persona, com es definiria?

Sensible,
tossuda, energètica i molt fidel a la gent que estimo.


Llibre, pel·lícula i música
preferida?

“Les
dones i els dies” de Gabriel Ferrater, El Director d’Orquestra d’Andrei Wajda i
la música depèn de l’estat anímic (Ovidi Montllor, Pablo Milanés, Enya, etc.).


L’esport que li agrada més és…

No
practico cap, soc una mica desastre, en aquest sentit, ara bé a casa es viu
molt el bàsquet doncs la meva filla és entrenadora i jugadora d’aquest esport.


Si tingués poder polític, què
seria el primer que canviaria?

Caldria
trobar un mecanisme de coordinació entre les diferents administracions per tal
de poder treballar l’exclusió social de manera més efectiva. Massa sovint
trobem imatges molt colpidores de situacions absolutament lamentables. Crec que
encara no hem trobat la manera més eficaç per eradicar de debò aquesta qüestió
tant important.


I si fos milionària, en què es
gastaria els diners?

Tenir
una vareta màgica que amb diners es pugui trobar solució a tot, això és molt
utòpic. Però si de cop fos milionària faria una llista de gent propera aquí
poder donar un cop de ma i facilitar-los-hi una mica la vida. Això ha de donar
molta felicitat.


Un fet històric que l’hagi
impressionat especialment?

Recordo
molt bé la caiguda del mur de Berlín i tot el que representava. Em va emocionar
molt i molt.


Qui és el seu heroi o la seva
heroïna?

Miri,
jo crec que cada dia hi ha moltes heroïnes i herois, ben anònims, però com més
gran em faig més recordo la meva mare, com una lluitadora tenaç que va saber
tirar endavant una família, en un context de moltes dificultats.


En una amistat què és el que
valora més?

Lleialtat,
i evidentment compartir en bona part valors essencials de la vida.


I en una parella?

Afegiria
al que he dit, respecte a l’amistat, el fet de que sigui una persona sensible i
compromesa amb els principals reptes que té la nostra societat.


Per què li agrada viure al
Maresme?

És
un tòpic, però és així , és la mesura exacte de poder tenir a l’abast, un bon
paisatge, bones platges, bons restaurants, un microclima molt privilegiat. Que
més volem ??


I què hi troba a faltar?

Que
la Renfe
funcioni millor i que finalment tota la qüestió de la mobilitat es resolgui,
doncs hi han uns embussos considerables.


per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per