dimarts, 12 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Nou acte dels Poetes de Cabrera de Mar

poesia.jpgEls
Amics de la Poesia d’Argentona organitzen un
recital de poesia sobre les antologies poètiques Nigromàntic, d’Albert Calls, i Estiu immòbil, de Sílvia Tarragó. L’acte,  el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció Poetes de Cabrera de Mar.

Els
Amics de la Poesia d’Argentona organitzen un
recital de poesia sobre les antologies poètiques Nigromàntic, d’Albert Calls, i Estiu immòbil, de Sílvia Tarragó. L’acte, que tindrà
lloc el proper dissabte, dia 1 de març, a les 19.30 h, a la Casa Gòtica (plaça de
l’Església, 4), el presentarà la Coordinadora de la Col·lecció Poetes de Cabrera de Mar.

Albert Calls

Tal
com diu Pere Santos en el pròleg de Nigromàntic (1984-2006), "Albert Calls és
inconformista, però també càustic i dur, ja que ens mostra amb la poesia una
realitat no gens poètica. Calls és un guerriller de la paraula, poc donat als
poemes d’amor, que ha anat desenvolupant-se tant en la comunicació poètica com
en el seu pensament". Destaquen Gavina del
Port
, versos primerencs de molt d’enginy que s’assemblen als de Joan
Salvat-Papasseit o de Guillaume Apollinaire, construint formes amb les paraules,
i Fentes, el poeta que va marxar de
jove i que és molt similar a In
Memoriam
. És sens dubte Burriac
el que predomina sobre tots els altres. Es tracta d’un llarg i profund poema en
què la descripció detallada i càustica s’ajusta perfectament a la veritat d’un
entorn mancat d’esplendor que havia gaudit sota la Baronia
Desbosch
.

Sílvia Tarragó

Sílvia
Tarragó, ben al contrari, amb Estiu
immòbil
(1999-2001), segueix els cànons més tradicionals dins del context de
l’estructura de la poesia actual. El període que abraça l’antològica és més curt
i els textos són sensibles sense provocar cap controvèrsia. Es llegeixen amb
facilitat però es troba a faltar profunditat. Són poemes sensitius, amb mancança
de novetat. No obstant això, la repetició de paraules i imatges que ja han estat
emprades en els clàssics, dins d’un món ple de desencisos, mancat de
romanticisme superficial i materialista, la sensibilitat intuïtiva de Sílvia
Tarragó sempre simbolitzarà que la musa Polimnia està vigent. Calíope, en canvi,
trobarà en l’inconformisme poètic de Calls la senyera per
reivindicar-se.


per Redacció

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per