dissabte, 25 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Perdó per ésser catalans!

Ja fa quasi cent
anys, el pensador de la Torre
de les Hores, Francesc Pujols, escrivia una frase que – malgrat ésser sovint tergiversada
i incorrectament atribuïda – ha esdevingut cèlebre. Literalment, escrivia:
<<Perquè seran catalans, totes les seves despeses, vagin on vagin, els
seran pagades.>>

No cal dir que
gaudia de l’innegable do de la profecia: i tant si les tenim, pagades, les
despeses…! Totes…! Després de tanys anys de pagar, pagar i pagar, les tenim
més que pagades… les nostres i les de tots els altres ! I els que ens caldrà
pagar encara… És clar que ells també ens paguen, com tenen per costum…
titllant-nos d’insolidaris!

Davant de tanta
generositat, no ens resta altre remei que demanar-los perdó!  Perdó per pagar tant i tant! Per fer-ho per
ells, per nosaltres i per tots els països iberoamericans…! I, posats a fer
penitència, també pel nostre pecat original: ésser catalans ! Cal que els en
demanen perdó constantment. I, si és possible, que en fem pública apostasia…

Ho han evidenciat
tot just fa quatre dies els futbolistes nascuts a Catalunya que formaven part –
nolens volens – de la selecció de
l’estat espanyol. Mentre algun dels seus companys no dubtaven en lluir les
banderes andalusa o asturiana, cap d’ells no van gosar fer el mateix amb la
catalana. Segueixen l’exemple d’altres esportistes – Pedrosa, Pau Gasol… –
que defugen el contacte amb la senyera com gats escaldats. Estan tan orgullosos
d’ésser catalans que no volen pecar de supèrbia…!

Un criteri, aquest,
de la modèstia que els du a sacrificar la seva condició privilegiada de
catalans per a no ferir la sensibilitat de ningú, que han après directament de les
grans empreses catalanes. Empreses que els duen l’avantatge d’una bona pila
d’anys demanant perdó per tenir la seva seu a Catalunya…!

Com en tot, la Caixa d’Estalvis i  Pensions de Barcelona en fou la pionera. No
pas per por de cap boicot, sinó per a d’evitar vanagloriar-se’n, que va eliminar
qualsevol esment a la seva condició de catalana: “La Caixa” i prou! Entre
cometes, com si d’un títol d’alguna obra es tractés.

Tanmateix, sembla que
una tal genuflexió no havia estat suficient, per a purgar el seu delicte d’ésser
catalans. A fi d’evitar el rebuig, calia trobar, amb urgència, una manera
d’identificar-se amb les essències pàtries del Regne d’Espanya. Com que no
podien apropiar-se ni de la rojigualda ni del símbol més espanyol
de tots els símbols, el toro,i tampoc  – ai las…! – patrocinar l’ejército español, van escollir allò
que més s’hi assemblava: pel que fa a raça, casta i valor:  la selección !

D’altres van seguir
les seves passes… Per un extraordinari procés que cap suposat defensor del
bilingüisme ha gosat criticar, la majoria de les empreses que s’han proposat iniciar
la seva extensió per l’estat, han perdut els noms i distintius que les
estigmatitzava com a catalanes…!

A l’antiga
“Catalana de Gas”, ara “Gas Natural”, el seu sacrifici li va produir uns
beneficis fantàstics… a EON! Aquella espanyolíssima empresa que l’amiga
Esperanza Aguirre va beneir per a que es quedés amb Endesa!

Ja que ens hi
referim, on van anar a raure, les “Ces” de les antigues FECSA i HECSA? I el nou
logotip del RACC, a què es deu que sols indiqui “Automóvil Club”, amb bé baixa
i eliminant qualsevol esment a Catalunya?

De “Cable i
televisió de Catalunya”, algú se’n recorda? En proposar-se expandir-se fora del
principat, es va convertir, casualment, en una asèptica “Menta”!

Hem de creure que
el disseny del símbol de “Àrea de Guissona” s’ha aliat igualment amb la
coincidència per a camuflar l’accent obert? Pel que fa a la SEAT, quants models seus duen
topònims de rel catalana? O hem d’acceptar “Ibiza” com a animal de
companyia…?

Per cert, d’avui en
endavant, signaré, per una pura raó de disseny, només com a Serrahima, que això
de “Cesc” no hi ha qui ho pronunciï…

per Cesc Serrahima

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per