En Carlitos encara creia en el Reis però -es
clar- no hi confiava. Si no, no hagués fet el que féu; si en Carlitos hagués
confiat en els Reis d’Orient no hauria segrestat al Nen Jesús.

Al pessebre, Sant Josep tenia les mans
aixecades cap al cel com demanant una explicació i la Verge mirava, desolada i
meditabunda, el pessebre buit.

Tornareu a veure el Nen si en Melcior em porta
la Wii -deia el
missatge d’atabalada cal·ligrafia que trobaren sota la mula.

El Naixement cada cop estava més esvalotat.
Els pastors i la bugadera s’aproparen al portal per interessar-se per
l’esdeveniment; convocaren una concentració silenciosa vora el riu i tornaren
dòcilment als seus llocs. El centurió romà pentinà amb un parell de legionaris
molsa i cartró pedra sense cap resultat. Melcior buscà inútilment a les seves
alforges l’andròmina que demanava aquell mocós.

Acomiadeu-vos del marrec si truqueu a la
policia -acabava la nota.

Varen deixar la Wii vora les sabates.

No van poder dormir en tota la nit: no les
tenien totes de que en Carlitos complís la seva promesa.

En fi.

per Aster Navas | traducció: Adolfo Martín