dilluns, 18 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

‘Vull viure per poder continuar escrivint’

Amb la novel·la ‘Se vende mamá’, l’escriptora mataronina Care Santos va guanyar el març de 2009 el XXXIè Premi de Literatura Infantil ‘El Barco de Vapor’.

caresantos.jpeg

És la primera vegada que et lliuren un premi per una novel·la per als infants d’entre 7 a 11 anys. És difícil adaptar-se a una literatura
destinada a un públic infantil?

Molt. Com més es rebaixa l’edat del lector, més difícil resulta escriure per a ells.
La literatura per a nens es fonamenta en una de les coses més difícils d’aconseguir en literatura: una bona idea. No és fàcil topar amb una bona idea.

T’apropes als infants d’avui emmarcant la trama a través de les noves tecnologies?
Qualsevol que conegui els infants sap que les noves tecnologies formen part de la seva vida. Una novel·la ha de reflectir el món que ens envolta. Si parlés dels nens que veig cada dia i no parlés de tecnologies, estaria parlant d’un món que no és el meu.

Hi ha, potser, algun un crit d’alerta?
No sóc gens apocalíptica pel que fa a les noves tecnologies ni tinc por dels canvis que solen atemorir la gent. Més aviat tot el contrari: Internet fa més gran l’oferta i quan més oferta hi hagi, més podrem triar. Internet no em sembla enemic de res, i sí una eina de molta utilitat, de la que podem aprofitar-ne les múltiples avantatges.

Creus que l’aparició dels blocs d’internet i xarxes socials està beneficiant a l’afecció d’escriure?
Internet és una magnífica plataforma pels escriptors novells, que fa uns anys ho tenien molt difícil per fer-se veure. És un aparador molt útil. També pels que ja escrivim és fantàstic, perquè ens permet un contacte amb els nostres lectors que abans era impensable, i que ens enriqueix molt. I també fa que els joves llegeixin més i més sovint, i ofereix un bon mitjà per donar a conèixer qualsevol cosa, també els llibres… Tot son avantatges, vaja.

Què t’aporta escriure a través del teu bloc d’internet?
És l’únic lloc que em permet ser l’escriptora que era quan vaig començar a escriure. Escric el que em ve de gust i perquè em ve de gust. I a sobre em permet mantenir-me en contacte amb els meus lectors.

Com valores haver escrit a quatre mans amb Francesc Miralles?
Jo només entenc l’escriptura a quatre mans com un acte d’amistat. Per això va ser fàcil. Per això i perquè en Francesc Miralles és una de les persones amb més talent que conec, i perquè tenim maneres de treballar semblants. No sé si
repetiré, però si ho fes seria amb ell, això segur.

Va ser la lectura la que et va impulsar a escriure des de petita?
Si hagués de triar, sempre hauria triat escriure abans que llegir, sobretot de petita. Si faig memòria, penso que va ser l’avorriment el que va llençar-me al món dels llibres, on vaig descobrir-hi vides diferents a la meva, que era terriblement ensopida. El pas següent va ser la felicitat completa: inventar jo mateixa les altres vides, que era una manera de viure-les.

La creativitat literària ve o et busca?
Les dues coses. Hi ha històries que sembla que et busquin. I d’altres que no es deixen atrapar fàcilment per molt que les persegueixis.

Has tingut algun referent literari particular o una influència global?
He llegit sempre de tot. Per sort, no puc posar noms a les meves influències. N’hi hauria massa. I sempre me’n deixaria algun.

Creus que a través de la literatura també es pot protestar i conscienciar?
Per suposat. La literatura sempre convida a la presa de posicions, però no m’agrada la literatura que milita en una causa, sinó la que és objectiva. La ficció sempre ens fa decantar-nos, prendre partit, però són els lectors qui ho han de fer, segons el seu criteri.

T’agradaria que alguna de les teves obres arribés al cinema o a la televisió?
No ho tinc gaire clar. Seria curiós, això segur. Però també seria com cedir la història a uns altres ulls, perquè me la mostrin d’una altra manera.

Escrius indistintament en català i castellà. Hi ha alguna diferència literària entre l’ús d’una o l’altra llengua?
No. De tant en tant necessito escriure en català i ho faig, amb indiferència de la història. També em tradueixo jo al català.

Com valores rebre distintius per les teves obres?
Són una manera fabulosa – i ben legítima – de fer que els lectors et coneguin i, per tant, et llegeixin. Tots els escriptors desitgem això, i els premis ens ho donen. La meva valoració només pot ser bona. Si m’hi presento és perquè hi crec. Però procuro oblidar-los l’endemà, perquè no es pot escriure amb el cap ple de premis.

En la teva biografia parles de dues Care Santos. Què les uneix i què les separa?
La domèstica i la mundana, sí. Les uneixen moltes coses. Les separen moltes més. És difícil ser mare de família nombrosa i alhora escriure. Aquestes dues facetes són el dia a dia de la meva vida. Esgota, però enriqueix molt.

L’any 1992 vas fundar l’Associació de Joves Escriptor, dissolta sis anys més tard. Creus convenient que els creadors s’uneixin?
Ja ho fan. Ara Internet ofereix moltes més possibilitats que llavors. Quan escrius, necessites compartir-ho amb gent que t’entengui.

Per què dius que en els teus tallers aprens més que els teus propis alumnes?
Perquè la creació sempre ensenya. Assistir al procés de construcció d’una història és una cosa fascinant.

Com valores que algunes de les teves novel·les siguin traduïdes a altres llengües?
Suposo que és una conseqüència de la feina continuada. Tens presència al teu propi país, els editors estrangers es fixen en tu i pensen que el que fas pot agradar als lectors del seu país. És un petit miracle emocionar algú que parla un idioma molt diferent al teu.

Més d’una trentena d’obres avalen la teva carrera literària. Quins nous projectes tens per endavant?
Escriure i escriure. Des d’avui fins que em mori. I viure, que no és poc, per poder continuar escrivint.

per Ramon Texidó

1 comentari per a “‘Vull viure per poder continuar escrivint’”

  1. […] entrevista de Ramon Teixidó a Diari Maresme […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per