"Una novel·la ha de reflectir el món que ens envolta"
Entrevistem
a l’escriptora mataronina Care Santos Torres. El passat 17 de març, Santos
va guanyar el XXXIè Premi de Literatura Infantil "El Barco de Vapor", amb
la novel·la "Se vende mamá".
Entrevistem
a l’escriptora mataronina Care Santos Torres. El passat 17 de març, Santos
va guanyar el XXXIè Premi de Literatura Infantil "El Barco de Vapor", amb
la novel·la "Se vende mamá".
És
la primera vegada que et lliuren un premi per una novel·la per als infants
d’entre 7 a 11 anys. És difícil adaptar-se a una literatura
destinada a un públic infantil?
Molt.
Com més es rebaixa l’edat del lector, més difícil resulta escriure per a ells.
La literatura per a nens es fonamenta en una de les coses més difícils
d’aconseguir en literatura: una bona idea. No és fàcil topar amb una bona
idea.
"Se
vende mamá" explica, amb humor, la història de l’Óscar que decideix vendre
la seva mare a través d’e-bay. T’apropes als infants d’avui emmarcant la
trama a través de les noves tecnologies?
Qualsevol
que conegui els infants sap que les noves tecnologies formen part de la seva
vida. Una novel·la ha de reflectir el món que ens envolta. Si parlés dels nens
que veig cada dia i no parlés de tecnologies, estaria parlant d’un món que no és
el meu.
Però
en el rerafons, hi ha – potser - algun un crit d’alerta?
No
sóc gens apocalíptica pel que fa a les noves tecnologies ni tinc por dels canvis
que solen atemorir la gent. Més aviat tot el contrari: Internet fa més gran
l’oferta i quan més oferta hi hagi, més podrem triar. Internet no em sembla
enemic de res, i sí una eina de molta utilitat, de la que podem aprofitar-ne les
múltiples avantatges.
Per
cert, parlant de noves tecnologies. Creus que l’aparició dels blocs d’internet,
xarxes socials, etc., està beneficiant a l’afecció d’escriure?
Internet
és una magnífica plataforma pels escriptors novells, que fa uns anys ho tenien
molt difícil per fer-se veure. És un aparador molt útil. També pels que ja
escrivim és fantàstic, perquè ens permet un contacte amb els nostres lectors que
abans era impensable, i que ens enriqueix molt. I també fa que els joves
llegeixin més i més sovint, i ofereix un bon mitjà per donar a conèixer
qualsevol cosa, també els llibres… Tot son avantatges,
vaja.
Precisament,
tens un bloc d’internet on escrius les teves experiències personals. Que
t’aporta aquesta finestra virtual que no et satisfà la llibreta i el
llapis?
És
l’únic lloc que em permet ser l’escriptora que era quan vaig començar a
escriure. Escric el que em ve de gust i perquè em ve de gust. I a sobre em
permet mantenir-me en contacte amb els meus lectors.
Recentment,
vas estrenar un treball a quatre mans amb Francesc Miralles. Es
difícil escriure a duo?
Jo
només entenc l’escriptura a quatre mans com un acte d’amistat. Per això va ser
fàcil. Per això i perquè en Francesc Miralles és una de les persones amb més
talent que conec, i perquè tenim maneres de treballar semblants. No sé si
repetiré, però si ho fes seria amb ell, això segur.
Va
ser la lectura la que et va impulsar a escriure des de petita?
Si
hagués de triar, sempre hauria triat escriure abans que llegir, sobretot de
petita. Si faig memòria, penso que va ser l’avorriment el que va llençar-me al
món dels llibres, on vaig descobrir-hi vides diferents a la meva, que era
terriblement ensopida. El pas següent va ser la felicitat completa: inventar jo
mateixa les altres vides, que era una manera de
viure-les.
En
el teu cas, la creativitat literària ve o et busca?
Les
dues coses. Hi ha històries que sembla que et busquin. I d’altres que no es
deixen atrapar fàcilment per molt que les persegueixis.
Has
tingut algun referent literari, en particular, que hagi marcat la teva
carrera o has tingut una influència global?
He
llegit sempre de tot. Per sort, no puc posar noms a les meves influències. N’hi
hauria massa. I sempre me’n deixaria algun.
Has
escrit la novel·la "Dos lunas" que s’emmarca en un món devastat pel canvi
climàtic. Creus que, d’alguna manera, a través de la literatura també
es pot protestar i conscienciar?
Per
suposat. La literatura sempre convida a la presa de posicions, però no m’agrada
la literatura que milita en una causa, sinó la que és objectiva. La ficció
sempre ens fa decantar-nos, prendre partit, però són els lectors qui ho han de
fer, segons el seu criteri.
T’agradaria
que alguna de les teves obres arribés al cinema o a la
televisió?
No
ho tinc gaire clar. Seria curiós, això segur. Però també seria com cedir la
història a uns altres ulls, perquè me la mostrin d’una altra manera.
Escrius
indistintament en català i castellà. Creus, en el teu cas, que hi ha alguna
diferència de contingut literari entre l’ús d’una o l’altra llengua o és
completament indiferent?
No.
De tant en tant necessito escriure en català i ho faig, amb indiferència de la
història. També em tradueixo jo al català.
A
part de rebre el premi "El Barco de Vapor", has rebut altres guardons. Com
valores rebre distintius per les teves novel·les? Creus que cal protegir-se dels
premis?
No
veig per què hauria de protegir-me dels premis, quan són una manera fabulosa – i
ben legítima – de fer que els lectors et coneguin i, per tant, et llegeixin.
Tots els escriptors desitgem això, i els premis ens ho donen. La meva valoració
només pot ser bona. No tindria sentit presentar-me a un premi i després
parlar-ne malament. Si m’hi presento és perquè hi crec. Però procuro oblidar-los
l’endemà, perquè no es pot escriure amb el cap ple de
premis.
En
la teva biografia parles de dues Care Santos. Què les uneix i què les
separa?
La
domèstica i la mundana, sí. Les uneixen moltes coses. Les separen moltes més. És
difícil ser mare de família nombrosa i alhora escriure. Aquestes dues facetes
són el dia a dia de la meva vida. Esgota, però enriqueix
molt.
Vas
fundar, l’any 1992,
l’Associació
de Joves Escriptor, dissolta 6 anys més tard. Creus convenient que els
creadors s’uneixin amb un mateix objectiu?
Ja
ho fan. Ara Internet ofereix moltes més possibilitats que llavors. Quan
escrius, necessites compartir-ho amb gent que t’entengui.
Has
fet nombrosos tallers literaris i assegures que has après més que els propis
participants. Per què?
Perquè
la creació sempre ensenya. Assistir al procés de construcció d’una història és
una cosa fascinant.
Han
traduït algunes de les teves novel·les a altres llengües. Com evoluciona aquesta
experiència que fa que les teves obres tinguin una dimensió
internacional?
Suposo
que és una conseqüència de la feina continuada. Tens presència al teu propi
país, els editors estrangers es fixen en tu i pensen que el que fas pot agradar
als lectors del seu país. És un petit miracle emocionar algú que parla un idioma
molt diferent al teu.
Més
d’una trentena d’obres avalen la teva carrera literària. Quins projectes tens
per endavant relacionats, o no, amb la literatura?
Escriure
i escriure. Des d’avui fins que em
mori. I
viure, que no és poc, per poder continuar escrivint.
per Ramon Texidó
