dimarts, 21 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Entrevista amb Ventura Durall

Espero que la gent que vegi la pel·lícula s’ho passi bé, s’emocioni, rigui, però sobretot que li faci pensar

El cinema català ha estrenat aquest darrer mes de desembre la pel·lícula “Les dues vides d’Andrés Rabadán”. El llargmetratge, dirigit per Ventura Durall, és una personal i arriscada aproximació al conegut com a ‘boig de la ballesta’. L’any 1994, Rabadán va ser diagnosticat com a malalt mental després de fer descarrilar tres trens al Maresme i de matar el seu pare amb una ballesta, un cas que va rebre molta atenció mediàtica en el seu moment.

P.: Per què li va cridar tant l’atenció del cas de Rabadán per implicar-se en la seva història?

Perquè la seva obra artística suggeria un cas de rehabilitació a través de l’art, d’expulsar els propis fantasmes mitjançant la creació artística i perquè evocaven un món interior ric, complex i torturat.

P.: El seu primer contacte amb ell, fa uns 10 anys, va ser a través d’una carta. Com va evolucionar aquest contacte epistolar?

Doncs va ser un procés llarg, d’anar guanyant confiança mitjançant el contacte personal; primer a través de cartes i després mitjançant els encontres personal, fins que el vincle va ser prou fort com perquè ell s’obrís a mi..

P.: Com va ser el primer contacte?

Agradable, em vaig trobar amb una persona afable i cordial, amb qui ens enteníem bé i amb qui podíem parlar de qualsevol cosa.

P.: De mica en mica, l’Andrés va anar confiant en vostè i gràcies a la informació que li anava reportant, va començar a entendre el seu rerafons. Quines són les claus de la seva història?

Una vida familiar caòtica  i dolorosa, que inclou suïcidi de la mare, un pare maltractador a nivell psicològic i un aïllament progressiu del món, que el porta a desenvolupar un odi progressiu cap a la societat. A part, hi ha secrets de família que emergeixen en el moment més inoportú.

P.: El títol de la pel·lícula parla per si mateix: “Les dues vides de l’Andrés? Però, quines són aquestes ‘dues vides’?

El títol és suggerent… cada espectador ha de fer-se’l seu… pot fer referència a la malaltia (l’esquizofrènia), però també al punt de tractament entre passat i present, a la vida de fora i la de dins, els mecanismes mental d’evasió…

P.: Però abans del llargmetratge, ja va fer un documental, “El perdón”. És tracta del complement perfecte?

Sí, crec que sí, perquè a l’explicar sumarialment el cas amb tots els seus protagonistes, permet una interpretació més lliure i subjectiva en la ficció, sense necessitat d’haver-nos de detenir en aspectes tècnics del cas.

les_dues_vides_d_andres_rabadan_800x600.jpgP.: Aquesta relació, gairebé d’una manera inevitable, pot causar sentiments contradictoris. S’identifica d’alguna manera amb algun dels personatges complementaris de la pel·lícula?

Bé, jo no, perquè d’alguna manera els diferents personatges formen un tot, però si que el personatge de la infermera és el transport emocional de l’espectador.

P.: Què en pensa sobre el llibre publicat per Rabadán, el bestseller ‘Historias desde la cárcel’? Una altra de les seves qualitats és el dibuix…

Crec que és un llibre molt divertit i amb bastanta mala llet, jo m’ho vaig passar molt bé llegint-lo… D’altra banda, els seus dibuixos em semblen impressionantment honestos i que evoquen un món propi brutal.

P.: Com valora les interpretacions de la pel·lícula?

Crec que tots els actors estan molt bé. Per sort, vam poder assajar bastant temps i vam acordar una línia d’actuació conjunta, respectant l’essència de la història, però donant alhora a cada actor la possibilitat de construir el seu propi personatge.

P.: Per cert, li ha donat l’Andrés la seva opinió sobre la pel·lícula?

Sí, li ha agradat la peli! al principi era una mica escèptic, però vista la bona acollida que ha tingut, ara està molt content!

P.: Finalment, què espera que transmeti al seu públic?

Espero que la gent que la vegi s’ho passi bé, s’emocioni, rigui, però sobretot que li faci pensar i que surti amb aquella pregunta al cap que queda uns quants dies i que t’obliga a posicionar-te.

P.: Es tracta de la seva primera pel·lícula que, a més, es basa en un cas real. Li agradaria fer una incursió completa en el món de la ficció?

Ara estic escrivint un altre guió de ficció, encara que també sobre un cas real… crec que la meva línia d’acció anirà per aquí, investigant aquesta frontera difusa entre ficció i documental.

per Redacció | Ramon Texidó

1 comentari per a “Entrevista amb Ventura Durall”

  1. […] Entrevista amb Ventura Durall, Director de ‘Les dues vides d’Andrés Rabadán’ Notícies relacionades:Josep Maria Forn, Gaudí d’Honor […]

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per