Entrevista amb Gerard Jofra, fill d’Eugenio, amb motiu de la presentació de l’espectacle ‘Reugenio’

“Estem posant en escena acudits de fa 40 anys i no han caducat”

Gerard Jofra, fill de l’extraordinari humorista Eugenio, ha presentat enguany el muntatge ‘Reugenio’, un espectacle en homenatge a la figura del seu pare que ens va deixar ara fa 8 anys.

P.: En què consisteix ‘Reugenio’?
Reugenio és fruit d’una casualitat. Consisteix en tornar a pujar als escenaris uns acudits o contes, com ell deia, a un escenari que és on mereix ser-hi i tot fet de la meva mà com a homenatge.

P.: Què ens pots explicar sobre l’imitador que assumeix el seu paper a l’espectacle i que ‘clava’ el personatge?
Doncs el que puc dir que a l’hora de coneixe’ns, i sense saber al què ens portaria, he pogut coneixe’l com a persona i he de dir que és una gran persona. Per a mi era una responsabilitat molt gran i estic plenament satisfet a nivell personal amb la posada en escena després de estar-ho treballant durant un mesos.

P.: I per què manté l’anonimat?
Doncs manté l’anonimat per varis motius. En primer lloc, em demostra el tipus de persona que és el no voler donar-se a conèixer a nivell personal, quan estem fent un homenatge a un gran de l’humor. La veritat és que això l’honra. A més, no estem fent res que no fes el meu pare. Ha estat un personatge popular durant 40 anys, però totalment desconegut del qual fins fa molt poc no es sabia ni el seu segon cognom, ni quina era la seva professió o si tenia un fill i una filla. En definitiva, si en 40 anys no s’ha conegut l’autèntic Eugenio, perquè es vol saber amb sis mesos de vida qui interpreta aquest personatge.

P.: Teniu perspectives de fer una gira de l’espectacle per arreu?
Tenim previst acabar aquestes dues actuacions que queden a la Villarroel, i tenim diferents convencions aquest mes de desembre i gener. Debutem a Madrid, al Teatre Lara, del 4 de Febrer fins el 14; per tornar al teatre que ens va donar la possibilitat de presentar aquest format que es el Teatre SAT de Sant Andreu, on serem les dues últimes setmanes de febrer. La intenció és fer les principals ciutats i poder portar l’espectacle als seus teatres on volem fer-ho en petit format, així com a totes les festes majors.

P.: Els teus pares, van començar la seva carrera artística amb el duo ‘Els Dos’. Com era el seu espectacle?
Doncs tot va començar, com tu dius, i el meu pare acompanyava amb la guitarra a la meva mare que era la artista.

P.: I com a curiositat, van ser els primers en musicar ‘Vinyes verdes’, de Josep Maria de Sagarra, abans que Lluís Llach i Ovidi Montllor.
Doncs sí, van ser els primer en musicar ‘Vinyes verdes vora el mar’ entre altres. En breu, tot aquest treball, com la seva discografia d’acudits, es podrà baixar a través de la nostra web.

P.: Com evoluciona aquesta iniciativa on-line?
Doncs la resposta ha estat increïble! La veritat és que em veia amb la necessitat de posar-ho a l’abast de tothom i de franc. És una cosa que no he volgut comercialitzar perquè, encara que els drets els tenim nosaltres, ens pertany a tots. El públic és qui el va fer gran i és qui ha de tenir dret a aquesta obra.

A més, acabem de posar en marxa un concurs d’acudits estil Eugenio, on es podrà enviar un acudit de creació pròpia i que es penjarà al Web. El guanyador del mes tindrà dret a dues entrades per anar al teatre a veure a ‘Reugenio’.

P.: Per cert, com han acollit els seus admiradors i admiradores que hagis descatalogat l’històric primer disc d’Eugenio?
És un luxe veure que la gent es pugui baixar aquest acudits i, a més, poden votar el seu preferit. M’omple d’orgull i són quasi 15.000 visites en 3 mesos que té la pàgina. Espero que arribi a tothom i ho pugui veure molta gent.

P.: On creus que es troba la clau de l’espectacular èxit d’Eugenio?
La clau de l’èxit de l’Eugenio és la simplicitat i la connexió a l’hora d’explicar històries o acudits, com ell deia. Amb un posat seriós, amagat sota una barba i unes ulleres fosques i la facilitat de la paraula, amb la barreja del català i el castellà que formava part de la seva naturalitat. No era un posat, funcionava així. Ho feia igual a Madrid, Sevilla o Barcelona.

P.: Com era Eugeni Jofra i Bafalluy fora de l’escenari?
Doncs no hi havia molta diferència a sobre o fora de l’escenari. És, potser, unes de les claus de l’èxit del que parlàvem anteriorment: la naturalitat i la sinceritat. Una persona molt respectuosa, es comportava sempre igual i era amic del seus amics.

P.: El teu pare va recopilar més de 10.000 acudits, la majoria d’ells se’ls va aprendre de memòria. Aquesta és una capacitat reservada per a molts pocs.
Doncs, sí. Això és un privilegi per a qualsevol ser humà. Ell els creava, els hi donava vida a tots els seus personatges i els interpretava com cap altre humorista ho ha fet.

P.: Per quin motiu creus que actualment no s’expliquen tants acudits com abans?
Doncs hi ha varis motius. El primer és que la gent està desencantada, ens sentim utilitzats i potser no ens deixen pensar com voldríem. A més, d’un temps cap aquí, els acudits han passat de ser explicats per qualsevol de nosaltres, a fer-ho via Powerpoint. El que jo he volgut fer amb aquest projecte és donar-hi un punt de diversió i alegria als que el varen gaudir i a qui no va tenir l’oportunitat de veure al meu pare a sobre d’un escenari.

P.: El que és curiós és que malgrat tot, els seus acudits no caduquen. On està el secret?
Doncs estic d’acord. Estem posant en escena acudits de fa 40 anys i no han caducat. El secret és que segueixen sent actuals i, segurament, avui s’està parlant d’un home que tot seriós feia riure. potser d’aquí a 50 anys segueixi sent recordat.

P.: Per acabar, què vols transmetre al públic a través de ‘Reugenio’?
Vull que la gent vagi a riure l’estona que estem a sobre de l’escenari; que es deixin portar i que es quedin amb el que vulguin. Cadascú és lliure de fer i recordar el que li agradi.

per Redacció | Ramon Texidó