dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Neix el PdI, el Partit d’Internet

Recordeu la pel·lícula "Bajo Fuego" protagonitzada per Nick Nolte i Gene Hackman? En el film s’explicava la història d’un periodista enviat a Nicaragua per cobrir la revolta sandinista. En un moment de la pel·lícula i davant de les terribles injustícies que estava presenciant, el periodista interpretat per Nick Nolte es veu obligat a triar: informar i mantenir-se al marge o implicar-se en això que veia i saltar-se un dels preceptes més sagrats de la seva professió: la imparcialitat. El periodista, finalment, s’implica i pren partit, amb la seva Nikon per un dels dos bàndols enfrontats.

Sense sang i sense bales, la setmana passada em va passar alguna cosa semblant tot assegut a la meva confortable cadira d’oficina, prop de l’estufa i el meu gat. Després d’haver treballat durant un mes en el número 220 de la revista cafeambllet em sentia un tant decebut amb el panorama social del nostre país. Decebut – com tothom – per les notícies amb nom propi que a principis de novembre ocupaven els titulars: Cas Millet, Cas Pretòria… decebut pel panorama de la política local on, després de cinc anys de ser testimoni de la vida política de la zona, encara em trobava amb casos com el de l’alcalde de Blanes o com el dels informes encarregats pel govern de Lloret. Finalment, decebut després d’escriure el breu article que vam dedicar al llibre de Daniel Montero, La Casta, on es detalla el que cobren els polítics. Tot plegat, i salvant les distàncies, em sentia com Nick Nolte veient com l’exèrcit de Somoza ataca sense pietat als civils sublevats. Vaig apagar l’ordinador tot pensant que demà seria un altre dia.

Mai se sap d’on vindrà la sorpresa, la següent motivació, la següent esperança blanca. Al dia següent, al meu habitual peregrinar per les edicions digitals dels periòdics, vaig trobar la notícia a la Vanguardia.com: "Nace el Partido de Internet". Era dissabte i podia relaxar el meu ritme de treball. Així, vaig dedicar gran part de la jornada a veure que hi havia darrera d’aquesta. I el que vaig trobar em va captivar.

Em va captivar el concepte. Un candidat del PdI que aconseguís un escó es compromet a votar el resultat del que els ciutadans li dictin a través d’Internet. Uns ciutadans que no necessàriament han d’haver estat votants del PdI sinó qualsevol que disposi d’un DNI electrònic i una connexió a Internet, independentment de la seva ideologia. Mitjançant un sistema informàtic en el que estan treballant, permetran també que els ciutadans deleguin el seu vot en persones de la seva confiança en determinats temes, siguin persones del partit o totalment alienes a aquest. Fins i tot es podria donar el cas que un altre partit polític canalitzés la seva opinió a través del sistema!

Em va captivar, la joventut dels seus impulsors, un grup de estudiants universitaris que no arriben a la trentena. Uns estudiants que, majoritàriament relacionats amb el món de les noves tecnologies, formulen de manera senzilla i eficaç una cosa que fa molt de temps que està a l’aire: les enormes possibilitats que ofereix als ciutadans la tecnologia i Internet aplicat a la gestió política, a la presa de decisions i, en definitiva, a això que els grans partits estan intentant frenar: fer que la democràcia sigui de tots i no només d’una elit que escala dins les seves antigues estructures.

Em va captivar l’enorme maduresa que suposa posar per sobre dels propis ideals, l’ideal de democràcia. Avui, que tothom es posa la democràcia a la boca, quanta gent és capaç de renunciar a les seves creences si això implica un enfortiment del sistema democràtic? Aquest grup sembla que ho està aconseguint. Als foros i espais de participació que el PdI té oberts, multitud de persones debaten conceptes tan revolucionaris com la "democràcia líquida" sense caure en cap moment en el parany dels bàndols, uns bàndols que, des de la perspectiva del PdI semblen coses de segles passats.

Em va captivar, en definitiva, l’enorme potencial d’aquesta idea que es respon amb eficàcia a una necessitat primordial de l’ésser humà modern: poder decidir el rumb de la seva societat de manera activa, sincera i conscient. Una necessitat que la democràcia tal i com la coneixem ara no està satisfent, una resposta a una pregunta clau: "Importa la meva opinió?"

Així doncs, emulant l’abandó de la neutralitat del personatge de "Bajo Fuego", des d’avui i fins a nou avís, aquest periodista abandona la neutralitat i es declara públicament simpatitzant d’aquest manera de veure la democràcia, la ciutadania i el món. Perquè tots tenim idees diferents sobre els diferents temes. Però podem estar segur de que cap de les nostres idees es podran canalitzar adequadament si no és sobre un sistema democràtic net, just, obert i compromès. Quan la democràcia recuperi aquests valors, tornaré a defensar les meves idees. Mentrestant, defensaré les del PdI.

Per Albano Dante

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per