dijous, 19 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

VAMMA

vamma_100x100_02.jpgLa platja de Calella va acollir el passat 14 de juny la primera neteja del fons marí de la temporada 2009, a càrrec del Voluntariat de l’Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA). Parlem amb els membres d’aquesta entitat que amb la seva tasca també ens consciencien de la importància de preservar el fons marí del nostre litoral.

La platja de Calella va acollir el passat 14 de juny la primera neteja del fons marí de la temporada 2009, a càrrec del Voluntariat de l’Alt Maresme de Medi Ambient (VAMMA). Parlem amb els membres d’aquesta entitat que amb la seva tasca també ens consciencien de la importància de preservar el fons marí del nostre litoral.

vamma_foto_grup_800x600.jpgEn què consisteixen les neteges del fons marí?
En extreure tot allò del fons del mar que, per les seves característiques, pot arribar a ser tòxic o nociu per al bon desenvolupament dels ecosistemes marins. També s’ha d’extreure tot allò que no forma part de l’ecosistema marí i que són aportacions externes, fetes majoritàriament per l’home.

Quines són les persones que en formen part?
Qualsevol persona que, de manera altruista, pugui donar un matí per la natura. Persones que tinguin interès per la conservació de la natura i que vulguin participar en una jornada que contribueix a la millora del medi ambient. Com a requisit indispensable: tenir qualsevol titulació subaquàtica i l’assegurança de busseig en vigor.

Com evolucionen les neteges any rere any?
És evident que cada any les aigües  i el fons del mar estan més nets. Any rere any, es va veient la tasca que s’ha anat fent al fons del mar; es nota els llocs on és la sisena vegada que es fa una neteja de fons marí, en relació a llocs on es fa per primera o segona vegada.

Creieu que la ciutadania es va conscienciant de la importància d’evitar els abocaments?
Si, les jornades ajuden a que els banyistes que són a la platja vegin com els voluntaris es posen a l’aigua i treuen un munt de deixalles i s’adonen de les sorprenents coses que poden arribar a sortir. És però una tasca feixuga i molt lenta, i serà gràcies a l’educació a les escoles que,  en conscienciar el jovent, aconseguirem els millors èxits. Cal insistir, però, que tant s’embruta el mar per les deixalles que s’aboquen directament com per les que es llencen a rius i rieres.

Cada any s’hi afegeixen més municipis maresmencs i la Selva. Creieu que en un futur tot el Maresme formarà part de la campanya?
Nosaltres voldríem que així fos, perquè seria molt bo per a tothom.

Quins són els residus més perillosos?
Bateries de cotxe i de vaixells, piles, ploms, uralites per la seva toxicitat. Ferros rovellats de tot tipus pel perill que comporten per als banyistes. Xarxes i altres residus a la deriva, que per la seva dinàmica tenen tendència a destrossar els ecosistemes amb els seus moviments.

Abans de cada immersió celebreu un col·loqui on s’informa als nous participants sobre l’objectiu de la neteja i les seves limitacions. Què expliqueu?
Es fa una petita explicació esmentant quin són els materials nocius, tòxics o perillosos que cal treure fora de l’aigua, tot i que estiguin colonitzats per petits invertebrats marins atès que hem de prioritzar l’ecosistema sobre un petit nucli colonitzador. També s’explica que s’ha extreure tot aquell material que no sigui propi del medi marí com botelles de plàstic, de vidre, llaunes, etc… A més s’informa als participants de les normes de seguretat subaquàtiques i de les normes de seguretat de la neteja de VAMMA (temps, cota màxima i anar en parella o tres).

Considereu que teniu prou suport institucional?
Tenim prou suport institucional, però ens agradaria tenir-ne més per ampliar activitats.

Com va sorgir la creació de VAMMA?
VAMMA va néixer a Pineda de Mar, al Consell Municipal de Medi Ambient, però atès que  vam començar a tenir membres que provenien de diversos municipis, ens va semblar més adequat sortir-ne i organitzar-nos de manera independent.
Entre les diverses activitats que hem dut a terme, destaquem les següents: Anellament d’ocells amb participació de joves i infants; Reproducció de flora local a un viver: aloc, ginesta, lavatera olbia, roure, alzina, castanyer; Plantada de recuperació de flora amb participació d’escoles; Participació a fires i exposicions; Redacció i edició de llibrets informatius sobre el fons marí adreçats a escoles; Xerrades a escoles primàries i secundàries sobre estudis de biologia; Batejos de submarinisme per a infants; Passejada botànico-històrica per observar la natura; Recollida d’aigües fluvials per estalviar aigua a un edifici; Neteges del fons marí i Seguiment regular de la situació del fons marí durant tot l’any.

Les immersions duren uns tres quarts d’hora. Per quin motiu no es supera l’hora?
És una de les normes de seguretat que l’entitat ha establert. Es fa un llistat dels submarinistes que es posen a l’aigua on es revisa que la titulació corresponent estigui al dia. Abans d’entrar a l’aigua tots el participants signen la entrada i en sortir han de tornar a signar per controlar que tots el submarinistes són fora de l’aigua. La mínima unitat de busseig és la parella, si una parella entra a l’aigua l’ultima i tarda més de 45’ en sortir, s’activa el dispositiu del grup especial de rescat (G.E.R.) que inicia la recerca de la parella. Fins que no surt tothom de l’aigua, no es desactiva el pla de seguretat. A més, per a una cota de 10 m. de fondària només tenim aire per a una hora i, per seguretat, sempre hem de deixar un romanent d’aire de seguretat que equival als 15’. Tot i això l’entitat sempre porta un metge especialista en accidents i una infermera titulada.

A més, les trobades són obertes a tota la ciutadania. Com poden col·laborar els/les ciutadans/es que no són submarinistes?
Hi ha dues maneres de col·laborar. La primera, des de l’entitat, fent-se voluntari sabent que això comporta molta feina i dedicació. A més, també es pot col·laborar ajudant als submarinistes a carregar els seus equips i ajudar-los quan surten de l’aigua a pujar les bosses amb les deixalles.

Esteu preparant un estudi sobre el fons marí del nostre litoral? En què consisteix?
S’està fent un seguiment del fons marí a unes profunditats entre 6 i 30 metres per veure com evolucionen algunes de les praderies de posidònia que tenim controlades. A més també quan es fan les neteges es pot observar la diversitat de fauna i flora i podem comprovar com augmenten o disminueixen.

Quins organitzadors privats us donen un suport més decidit?
VAMMA té una subvenció de la VOLCAM (entitat d’ajuda al voluntariat de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani)  de la CAM (Caixa d’Estalvis del Mediterrani) per fer les neteges del fons marí als municipis on la CAM té una agència. Gràcies a això any rere any, podem continuar fent les neteges i les diferents actuacions per al medi ambient que VAMMA realitza. A més el CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) està col·laborant amb la nostra entitat des del principi i supervisa la part científica. També comptem amb el suport dels ajuntaments de les poblacions on es realitzen les diferents actuacions.

Com poden contactar amb vosaltres les persones interessades?
Les persones que estiguin interessades en contactar amb nosaltres, poden dirigir-se a la nostra pàgina web www.vamma.org o a través del telèfon de l’entitat: 695399542 o través del nostre correu electrònic: vammapineda@yahoo.es

Quins projectes futurs té VAMMA? Quins altres objectius fora del mar teniu?
Hem realitzat conjuntament amb el CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) i el CEAB un llibret que parla de la diversitat del fons marí del litoral mediterrani català. Aquest llibret està dissenyat per què que els professors d’instituts i escoles que ho sol·licitin puguin fer una explicació científica, documentada i entenedora als infants. Aquest llibrets es distribueixen gratuïtament als instituts i escoles que ho sol·licitin. Arran d’aquest llibret està previst fer-ne un altre molt més senzill per tal de fer-lo arribar als infants més petits de cicle infantil i cicle inicial que servirà per explicar el fons marí mediterrani.
També està previst, arran de la plantada d’aloc i recollida de llavors del CEIP Sant Pau de Sant Pol de mar, fer més actuacions d’aquest tipus amb les escoles o entitats que ho demanin. És per això que VAMMA disposa d’un nou viver adequat per tenir les plantes en millors condicions per a garantir el seu cultiu.
La passada primavera vam organitzar una passejada per parlar de la flora i la història locals i educar els participants en la classificació de les flors boscanes i en la necessitat de conservar la natura. Va ser una prova pilot i pensem que, a partir de l’experiència, és una activitat a continuar.

per Ramon Texidó

1 comentari per a “VAMMA”

  1. Jordi Pou Navarro ha dit:

    m ‘ ha agradat molt aquest enllaç

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per