Joan Martínez Colàs

El director i compositor Joan Martínez Colàs ha creat una òpera collage titulada ‘L’Home del Paraigua‘, una obra inspirada en la vida de Vicente Ferrer i que duu el nom amb el que la gent d’Anantapur anomenava el cooperant català. Es tracta d’una òpera en tres actes, pensada com un gran muntatge amb la participació de més de 250 músics i l’ús de les últimes tecnologies en el camp de les arts escèniques. L’entrevista ha estat realitzada pocs dies abans de la seva estrena, l’11 de setembre, al Gran Teatre del Liceu.

Quan de temps, energia i il·lusió has emprat per a fer realitat el projecte?
El projecte s’engega el 2004 amb el viatge que vaig fer a l’Índia amb la Fundació Vicente Ferrer i on vaig conèixer la tasca que fan a Anantapur. És un viatge que em va impressionar fortament i amb el qual vaig tenir l’oportunitat de conèixer en persona a Vicente Ferrer. En aquest viatge també vaig conèixer un mecenes, Giuseppe, que em va encarregar que composés una obra dedicada a la Fundació. El juny del 2005 vaig estrenar aquesta obra encarregada “Anantapur” a L’Auditori de Barcelona en un concert on vam interpretar la Novena Simfonia de Beethoven a benefici de la Fundació. “Anantapur” és la llavor de “L’home del paraigua”.

Quan vas conèixer personalment Vicente Ferrer, què et va impactar més de la seva personalitat?
Era una persona molt propera, tenia temps per a tothom. Em va copsar la seva sensibilitat envers tot ésser humà i també en l’art i la bellesa. Això ho reflecteixo a l’òpera. Altres aspectes més desconeguts, i que igualment em vam impressionar, van ser la seva visió per dur a terme el seu projecte i implicar a tothom amb una lucidesa i capacitat d’organització increïbles.

Aquell contacte personal va ser decisiu per dur a terme ‘L’Home del Paraigua’?
Definitivament. Crec que és un personatge que es mereix molt més que una òpera. És un referent, una inspiració per a molta gent.

Com valores la tasca que la Fundación Vicente Ferrer està desenvolupant a l’Índia?
Formidable. Milions de persones se’n beneficien de la seva tasca. És una transformació radical d’una societat.

A l’òpera hi participen més de 250 músics i el Liceu és un dels pocs escenaris que pot acollir-la. Cerqueu altres espais que puguin representar-la?

Assaig de L'home del paraigua

Les entrades s’han venut en cinc setmanes. Després d’aquesta acollida tan entusiasta del públic, estem buscant altres espais per poder tornar-la a representar. Haurà de ser un gran espai, ja estem en converses, però encara no s’ha tancat.

Heu contemplat la possibilitat de representar-la en altres formats?
És una de les possibilitats, en aquest cas no podria ser tan participativa perquè no hi cabríem en cap teatre…

Podria acabar sortint fora de les nostres fronteres?
Ens faria molta il·lusió. De moment estem en converses per portar-la per Espanya i Llatinoamèrica, on la Fundació és més coneguda.

L’escenografia es basa principalment en la projecció d’imatges sobre una pantalla. Què podran veure els espectadors?
És una obra molt evocativa i poc narrativa. Volem reflectir els moments més importants de la seva vida. No puc avançar coses, però hi hauran moltes sorpreses…

El text utilitza fins a set llengües. Quin és l’objectiu principal del seu caràcter poliglota?
Cada llengua té un significat. El català i castellà eren les seves llengües maternes, l’anglès i l’hindi són les llengües oficials de l’Índia i després hi ha petites intervencions en grec, llengua de l’església, ja que ell va ser jesuïta, l’euskera, llengua d’Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús i l’alemany, ja que Vicente Ferrer era un gran melòman i admirador de Johann Sebastian Bach.

També, l’òpera és una creació completament eclèctica, amb tocs exòtics que fins i tot lliguen música índia i sardana, i alguna ària. Per quin motiu?
La música pretén reflectir la vida i obra de Vicente i està al servei de cada moment. Podem trobar des de cant gregorià per il·lustrar la seva etapa religiosa, música catalana per reflectir les seves arrels o una ària de soprano al estil del bel canto italià on una dona índia explica amb una gran emoció el canvi social que ha provocat Vicente amb la seva reforma. I per suposat no podien faltar tocs de música exòtica per transportar-nos al bell mig de l’Índia en un sol instant.

L’obra està estructurada en tres actes basats en la vida de Vicenç Ferrer: el primer ‘Materials’, el segon ‘Fonaments’ i el darrer ‘L’obra’. Què explica cadascuna de les tres parts?
Les dues primeres parts parlen de seva vida; com es va formar, la primera, i com va crear la seva obra, la segona. La tercera parla del seu llegat.

Com valores la participació dels intèrprets, les soprano Tatyana Bogdanchicova i Roser Ferrer, el tenor Emili Gispert i el baríton Karl Svensson.
Fantàstic. Tots són habituals col·laboradors de les nostres produccions i s’han entregat totalment al projecte.

Acabeu d’enregistrar el disc, amb els fragments principals, a l’estudi d’en Pep Sala. Com ha estat l’experiència?
Hi ha hagut una gran connexió i comunicació amb el Pep Sala, tot i que ell prové del món del rock i del pop, tots dos tenim una visió de la música molt eclèctica. Per a nosaltres la música és només una, no hi ha diferències.

L’òpera acaba amb un mandala amb els padrins de l’ONG, recopilades a través del web oficial de ‘L’home del paraigua‘. Què simbolitza aquesta iniciativa?
Volem que tothom que vulgui hi pugui participar. Aquesta iniciativa ha fet possible que els voluntaris de la Fundació i simpatitzants s’hagin implicat en el projecte. Serà un moment molt emocionant de l’òpera.

Tens per endavant alguns projectes molt il·lusionants. Quins en destacaries?
Estem plens de projectes i expectatives. Estem ara pensant en un projecte d’homenatge a la gran òpera italiana o en un altre de posar al dia la música religiosa amb una versió moderna. El nostre objectiu és que la música clàssica estigui a l’abast de tothom.