diumenge, 23 de novembre de 2014
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Adéu a ‘El Abuelo’

José Antonio Labordeta | Foto: viquipèdia

El passat 19 de setembre més de 5.000 persones donaven l’últim adéu a José Antonio Labordeta dins de la capella del Palacio de la Alfajería, a Zaragoza. El prolífic cantautor, escriptor i polític moria aquella mateixa matinada, a l’edat de 75 anys, fruit d’un càncer de pròstata.

Entre l’herència de Labordeta trobem el amor per la llibertat, l’educació, la tradició rural i la poesia. Home enamorat de la seva terra aragonesa, s’ha convertit en tot un exemple de fidelitat als valors personals i a la lluita pacífica pels ideals. La seva trajectòria humana no ha passat desapercebuda entre els seus familiars, amics, companys artistes i col·legues polítics; no en va, el propi president del govern, en José Luis Rodríguez Zapatero, va descriure’l com a: “un home autèntic”.

De manera trist, no puc evitar recordar aquell dia de març, al 2003, quant una colla de polítics, membres del partit governant, i que agraden de dir-se senyors, van increpar i burlar-se d’ell per defendre la seva postura de NO A LA GUERRA davant d’en Francisco Álvarez Cascos, ministre de Foment en aquella legislatura. Més que homes de ciències polítiques semblaven pallassos d’un circ; i desitjo ningú interpreti aquest comentari dins d’un sentit pejoratiu. M’agradaria conèixer si en Martinez Pujalte, i la resta de companys de partit que, com ell, van riure de valent aquell dia, van arribar a patir cert penediment o, si més no, certa vergonya en la distància quan van conèixer la mort del cantautor aragonès. Confio i desitjo que, com a persones intel·ligents i instruïdes, lleument sí que hauran envermellit les seves galtes. Poder Labordeta tampoc va estar molt encertat amb la seva reacció, més quan aquells riures i protestes provenien de la manca d’arguments per defensar una postura que, desproveïda de la seva naturalesa, sí resultava irrisòria. Però es que José Antonio Labordeta sempre ha estat un home passional, un artista que ha vist la vida a través del cor, amb lo qual, es pot arribar a entendre que reaccionés de la manera en que ho va fer. Però ja no queda lloc per a la rancor ni l’apatia; segur que ell va perdonar la ignorància de qui no vol silenciar la raó amb el volum de la pròpia veu. Una veu que pot cridar i riure amb la llibertat d’una democràcia per la qual tant va lluitar Labordeta durant el franquisme, ja fos pujat a sobre d’un escenari o corrent pels carrers de la seva ciutat.

Es per això que aquesta data quedarà impresa a les efemèrides de la nostre història recent com el dia en que va morir un dels cantautors més importants del segle XX; però, sobre tot, com el dia en que va morir un home honest.

Text: Raül Ruiz

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per