dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Al principi és lent, però fàcil…

Imatge: sxc.hu

Estic escrivint un llibre. Però he arribat a un punt on estic una mica encallat. Em falta inspiració. Us ho explicaré una mica (de vegades, explicant les coses s’arriba a una solució). Aquí va … a veure … el llibre comença així … Un, seguit de dos, tres, quatre, cinc, set, vuit … ep, m’he descomptat! Començo un altre cop… Un, dos, tres … bé, és que el principi és una mica lent, ja es sap. No us espanteu. No tinc intenció d’arribar al googolplex.

Potser us ho resumeixo una mica. Al principi és lent, però fàcil. No hi ha problema. Cap els quinze, la cosa es veu d’una altra manera. Cap els vint tot sembla possible. Cap els trenta, sembla que la cosa està sota control. Als quaranta … als quaranta, encara no sé massa bé què passa als quaranta … transició potser. Aquí és on estic encallat. Si miro a veure com pot anar això, veig que ja es comença a comptar cap als cinquanta!! Aquí ja arribem a un numero d’aquest que es diuen ‘rodo’. Mig segle, he! L’u ja està molt lluny. Ni me’n recordo de l’u quan s’arriba als cinquanta. I després, què? Passat els cinquanta és com començar a anivellar la balança. Cada número que posem al platet de la dreta fa pujar al platet de l’esquerra. Però sembla que els números que es posen al platet de la dreta, els que són majors de cinquanta, pesen més. Així doncs la balança es va equilibrant molt ràpid. Potser s’ha de mira de treure-li una mica de pes a aquest números. Posar-los a dieta. Fer-los una revisió a veure que no estiguin defectuosos. El que no tinc clar tampoc és quin serà el numero final. Potser al final ja cansen tant de números. O potser es pot anar comptant, i comptant, i comptant…

Carles Pujol i Tarrés

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per