Fa 34 anys, 2 mesos i poc menys d’una quinzena la va ‘palmar’ un ‘paio’ d’estatura física escassa i bagatge intel·lectual nul. Pel que fa al nom d’aquest homenet, prefereixo no anomenar-lo degut a que va ser un dels espanyols més mal parits (ho podeu interpretar com vulgueu, que no us equivocareu) per les seves mares. Un home (si no es demostra que va ser una altra cosa, ja que els homes ens diferenciem de les bèsties/animals pel sentit de la raó) que va prohibir l’ús públic de diverses llengües, per a imposar la llengua del IMPERI i, d’aquesta manera, retallant tant com va poder les llibertats d’expressió. Imagino que ja sabreu a qui em refereixo..
Com sabreu tots vosaltres, llibertat mai ha esta sinònim d’obligació (i molt menys d’imposició). Arran de la favorable manifestació ciutadana del darrer dissabte a Arenys de Mar en favor del bilingüisme… On han anat a parar totes les llibertats aconseguides els darrers 34 anys, 2 mesos i pocs menys d’una quinzena? El govern democràtic de Montilla vol rebaixar-se al mateix putrefacte nivell de la dictadura franquista (democràcia orgànica per a l’homenet)? No és poc democràtic, pagar-ho amb la mateixa moneda?
En l’actual Catalunya democràtica, no hauria de ser normal la prohibició de retolació en castellà (ja no estem parlant d’àrab o japonès). És un pèl graciós (millor prendre-s’ho en conya) que després de tants anys lluitant per les igualtat i llibertats, es vulgui tornar a pagar amb la mateixa moneda (o bitllets, que són els que hauran de posar els botiguers amb rètols en l’altra llengua oficial a Catalunya). O és que ara resulta que un ciutadà català confondrà el Restaurante X amb una ferreteria? Bé, el senyor Carod necessitaria ajuda d’un traductor (finançat amb els diners de tots els catalans) per a descobrir que Supermercado és Supermercat, que Peluquería és Perruqueria…
Sempre s’ha dit que les llengües són elements de cultura, de riquesa personal i intel·lectual i de saviesa! Per què hem, doncs, de prohibir aquesta llibertat d’expressió que tant ens ha costat d’aconseguir (fins que no la va ‘palmar’ i el va trair el rei Joan Carles)? Deu ésser veritat allò que diuen que “no es valora allò que tens a casa”!













Cal felicitar a la persona que ha escrit aquest article, chapeau!
Benvolgut opinador,
respecte al principal fonament del vostre article quan dieu “En l’actual Catalunya democràtica, no hauria de ser normal la prohibició de retolació en castellà (ja no estem parlant d’àrab o japonès).”
dir-vos que no existeix aquesta “prohibició”… no està prohibit retolar en castellà, ni en àrab, ni en japonès… existeix una obligació de fer-ho en català. És força diferent…
Salut
Josep
Bé.. la prohibició no hi és.. però la multa sí!
PD: Que pagui la Generalitat la subtitulació de “Restaurante”. Josep, et genera malestar veure un cartell en castellà? No creus en la llibertat d’expressió dins d’una comunitat OFICIALMENT bilingüe?
[...] “Bilingüisme sí!” [...]
Bon artícle, llàstima que l’erri parlant de prohibicions.
Com bé diu en Josep existeix hi ha l’obligació d’escriure en almenys català.
No té dret un catalanoparlant a llegir el rètol en la seva llengua?
A més no ens enganyem aquí tan sols hi ha la imposició d’una sola llengua, la castellana, ho diu la constitució en el seu article 3.
Yo tengo la suerte de usar dos lenguas y ser bilingüe, las tengo a las dos dentro y me ayudan a configurarme como persona, la castellana la tengo por parte de padre i la catalana por parte de madre. No me gusta que me hagan elegir entre papá o mamá, pero me gusta menos que me continuamente se minorice i menosprecie a la más pequeña y débil que es la de mamá.
Una abraçada.