dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Can Feliciano i l’obsessió de la Campoy

M’hauria agradat fer un escrit convencional. Parlar de la Diada de Sant Jordi, de les roses i els llibres. De la gent. Del dia mig grisós que fa fer ahir. Però després del que ha passat aquesta setmana i, de tot el que he pogut escoltar i llegir, m’ha semblat més adequat parlar de Can Feliciano.

Dijous em trucava Ràdio Malgrat per demanar-me el parer sobre la tallada dels arbres, i la primera paraula que em va venir al cap va ser “obsessió”. Penso que Can Feliciano ha estat i és una obsessió del govern malgratenc. Es nota que hi ha pressa a girar full perquè s’acosten eleccions i que la polèmica s’ha allargat més del previst. Sobretot, ha estat i és l’obsessió de la Campoy, que vol acabar el seu particular projecte com sigui. Ella afirma que així es tanca el conflicte, però penso sincerament que s’equivoca de nou. I és que en el tema de Can Feliciano la Campoy no ha estat mai fina. Va començar amb mal peu, va seguir sense escoltar-se ningú, i ha acabat de la mateixa manera. Ha anat sempre mirant pel retrovisor. Ha fet afirmacions surrealistes i s’ha quedat tan ampla. Ara queda retratada amb la repetició sistemàtica de la frase que ha convertit en leit-motiv personal “el projecte té més ferro”. Apa, Campoy, seu i reposa que t’has trencar el cap. Si després de tot el que ha passat és l’únic que sap dir a la premsa que s’ho faci mirar. Sempre la mateixa cantarella. Ja cansa.

De tot plegat crec que cadascú ja ha dit la seva. El que vull dir, però, és que fa temps que observo una particular forma d’actuar del govern Campoy. Em refereixo a la permanent denúncia, l’amenaça, la insinuació continuada. Aquesta manera de fer es visualitza ara amb les declaracions injustes i matusseres de la Campoy sobre alguns professors de l’IES de Malgrat. Què fort!. Al MC Campoy afirma disposar de fotografies d’un grup d’alumnes a l’interior del recinte escolar . M’agradaria saber qui ha fet les fotografies i amb quina finalitat. Ho trobo particularment inadmissible i espero que per raons de privacitat i seguretat òbvies ens puguin donar explicacions de qui autoritza fer fotografies d’uns estudiants a l’interior d’un recinte escolar per a finalitats tan dubtoses com fonamentar certes acusacions amb un clar contingut polític.

D’altra banda, trobo del tot innecessària tanta agressivitat cap a un col·lectiu de professors. Segons Campoy, “l’IES serveix per inflar el cap dels alumnes” per tal que es posicionin contra l’Ajuntament. Quin disbarat!. Com pot ser tan irresponsable. I per què no es va queixar l’any 2004 quan algunes escoles de Malgrat deixaven anar els alumnes a manifestar-se contra la guerra. Carai!. Quin socialisme més de pa sucat amb oli. Si la protesta és contra un altre parlen d’opinió, però quan els interessa resulta que és manipulació.

Si la Campoy hagués trepitjat mai un IES com alumne de secundària i batxillerat sabría que educar als alumnes per tenir un esperit crític i saber opinar no és manipular. Si una cosa haig d’agrair als professors que he tingut al llarg de la meva vida -de diferents ideologies- és que m’hagin educat per tenir criteri i opinar. És difícil manipular a gent que es forma i estudia. Això és el que de veritat preocupa a la Campoy.

Definitivament, trobo molt poc encertat que un responsable polític faci unes declaracions com aquestes. És una greu irresponsabilitat i fa mal a tot un col·lectiu.

Neus Serra | Malgrat de Mar
Bloc

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per