Els actors Juan Mandli i Victoria Salvador, dirigits per Jerónimo Cornelles a la sala Versus de Barcelona , interpreten a dues persones  que consumeixen la seva quotidianitat en un viatge diari de tornada a casa en metro, en el què coincideixen amb mirades que poden semblar còmplices.

Foto: Versus Teatre

Es tracta d’una aposta que recorre al gènere epistolar per construir un text que, de vegades, aconsegueix inquietar l’espectador i que, altres vegades, aconsegueix avorrir-lo. Sens dubte, és admirable l’esforç dels dos actors sols davant d’una escenografia molt senzilla – el banc del vagó -, però hi ha repeticions innecessàries que comparteixen èxits narratius que s’interroguen sobre la raó i el deliri.

Dos minuts vint-i-quatre segons és el temps exacte que transcorre entre una estació i l’altra, entre allò imaginari i allò real, i en el qual els dos personatges intercanvien cartes i gestos, en un joc que finalment només passa al cap d’un ells.

La proposta ve de mans de la companyia valenciana Bramant Teatre, que ja havia representat a Barcelona “Construint a Verónica” i “Reencuentros“. És recomanable per a aquells que vulguin veure un exercici textual pur, en el que el diàleg es mostra nu, amb totes les virtuts i defectes que això pot deixar al descobert.