dimarts, 12 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Combray, de lluny

A finals de maig va arribar a les llibreries Combray, de lluny de Josep Maria Pinto, publicat per l’editorial A contravent, un recull de reflexions literàries coronades amb un grapat de petits relats. Com explica el mateix autor en la introducció, el títol d’aquest llibre fa referència a un fragment de Combray de Marcel Proust, del qual ell és traductor. El fragment en qüestió és l’inici del paràgraf en el qual es relata l’arribada amb tren del protagonista al poble dels avis i es descriu la visió de Combray “de lluny”, tot allò que la primera presència del poble vist des de la llunyania, en el seu recolliment enmig del paisatge, li evocava. Alhora el títol també té relació amb el bloc que l’autor va iniciar al 2002 i en el qual s’han publicat alguns dels textos que s’hi recullen. Més enllà de l’homenatge que el traductor pugui retre a l’autor francès, el títol suggereix els valors de la distància, el fet que una cosa mirada de lluny adquireixi una completesa i significat renovat, i això s’adiu molt bé amb les qüestions que tractarà Josep Maria Pinto en aquest text exquisit.

El llibre està dividit en dues parts formalment ben diferenciades que tenen a veure amb la teoria i la pràctica de l’escriptura. D’una banda, hi ha els textos que queden sota el títol Llegir, que cerquen trobar algunes claus de comprensió del procés literari en l’anàlisi d’autors com Proust, Pla o Borges, d’una llarga llista on trobem també Nabokov, Dante, Primo Levi, Thomas Mann, Conrad o Salinger. De l’altra, hi ha els textos que s’emmarquen sota el títol Escriure, menys nombrosos, textos de creació de format breu on es posen en joc elements tractats anteriorment però en una forma exemplificada i oberta.

Els textos pròpiament d’assaig, els que integren l’apartat Llegir, recorden als assaigs sobre literatura d’autors com Calvino, Kundera o Nabokov (Per què llegir els clàssics, L’art de la novel·la, Curs de literatura universal), atès que cerquen un objectiu semblant: aclarir aspectes, fixar-se en detalls, donar una nova interpretació a aquelles obres que l’autor considera essencials en la seva formació. Es tracta d’aproximacions transversals al fet literari que no són pròpiament assaigs acadèmics sobre la qüestió, sinó allò que els mateixos creadors opinen d’altres creadors i que aporta un matís particular a la interpretació. Per tant, són sobretot assaigs en el sentit etimològic i montaignià del terme, és a dir, presenten un caràcter humanista.

Efectivament, Josep Maria Pinto s’adreça al lector en un estil proper i afable amb la intenció de compartir interpretacions i descobertes, però, alhora, amb la intenció d’analitzar la seva pròpia vivència, de mostrar l’experiència personal que s’ha barrejat amb les obres i els anys de lectura, creació i conversa com una manera més enriquidora i real d’apropar-se al fenomen literari. En aquest sentit, les fronteres entre els textos que pertanyen a Llegir i els que pertanyen a Escriure es difuminen, perquè tots participen d’una mateixa recerca, tots són fruit d’una mateixa veu. Això dóna a la lectura un caràcter amè i instructiu. El lector se sent conduit cap als soterranis de la creació literària a través d’una divagació lúcida i delicada, guiada només per les imatges que el propi discurs va generant, en una mena de magma que arrossega la pròpia vida de l’autor amb els seus interessos literaris i amb les transformacions que el temps hi imprimeix per extreure’n la màxima saviesa. Així, per anar a la tècnica que ha aconseguit enlairar aquells edificis novel·lats, mira d’intuir els plànols previs que van permetre aixecar aquestes cases. I no és debades que utilitzo la metàfora de la construcció arquitectònica, hi és molt present en aquest llibre. Es va a la recerca dels maons, dels ciments, de les estructures i, sobretot, dels fonaments que conformen les obres literàries. I és així com destria els camins poc fressats que ha solcat Nabokov per descriure la sensualitat de Lolita, o la suma d’adjectius que arriba a encavalcar Proust per fer-nos ressentir la frescor del riu Vivonne, o la manera com Poe aconsegueix inspirar-nos terror, o la nitidesa amb què Pla descriu la singularitat de la llum a Grècia.

En aquestes aproximacions, hi ha tres autors que ocupen un lloc privilegiat: Proust, Pla i Borges. A cadascun d’ells se’ls dedica més d’un assaig en què s’analitzen no tan sols alguna part de l’obra sinó la figura pública i humana d’aquests escriptors. A part d’aquestes reflexions sobre l’ofici i la vida dels escriptors ―hi ha, per exemple, una reflexió punyent sobre el suïcidi de Primo Levi―, trobem mostres de l’ofici d’escriure en el capítol Insectes, que dedica a la gènesi d’un parell de poemes. S’hi mostra l’elaboració lenta, el procés de maduració que va anar gestant a poc a poc, de manera atzarosa, unint idees allunyades, la creació dels poemes.

Aquesta recerca literària esdevé, en alguns moments, una recerca molt personal, d’autoanàlisi, gairebé filosòfica. De més a prop o de més lluny, les reflexions van girant al voltant d’un centre gravitatori que sembla voler establir les pautes invisibles, els eixos naturals de tota vida, allò que inefablement ens determina com a homes. S’indaga en un coneixement que sembla que puguem intuir sense que se’ns faci mai del tot conscient, en una saviesa lligada al cos i a la vida més biològica i perceptiva, i a allò viscut a nivell urbà i social, que fa de base, dóna força i explica algunes metàfores literàries. Això es fa evident al magnífic capítol Patrons i déjà vu o en el relat Ailleurs, en els quals es va molt al fons del poder de l’escriptura per expressar una certa veritat de la nostra relació més íntima amb l’existència.

El llibre no arriba als dos centenars de pàgines i, tanmateix, es té l’agradable impressió que podria no acabar-se mai, potser perquè hi ha present el transfons cabalós del bloc, potser perquè, com el Libro de Arena de l’admirat Borges, sembla que es pot obrir per qualsevol pàgina i ens continuarà parlant d’un altre detall, d’una nova observació, sobre la infinitat de qüestions fascinants que ens obre la literatura.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per