diumenge, 22 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Conte Subversiu

Feia un temps que havia rebut l’encàrrec, així que ja no podia posposar-ho més. Va pensar que com el que li havien demanat era un projecte per fer la nova sèrie de la casa, de moment amb un petit esquema de la trama ja n’hi hauria prou. Temps hi hauria desprès de fer cinc o sis capítols si al final els acabava agradant i passar a anar fent capítols sobre la marxa si la sèrie tenia èxit.

Així que va pensar en buscar quelcom que cridés l’atenció del possible espectador. De ben segur l’empatx de sèries costumistes el va dur a proposar una sèrie policíaca. Va desenvolupar una trama on un policia havia de resoldre una sèrie de casos, un per capítol, així l’espectador veia un sol cas cada cop. Però al mateix temps hi havia un cas gran que travessava tota la sèrie. Va pensar que potser el poli havia de descobrir qui li havia parat una trampa i qui havia matat al seu antic company o a la seva dona. El dibuix bàsic que va fer del poli era el d’una bona persona, simpàtic i guapo, dels que cauen bé a primeres de canvi, una mica desencantat i potser tirant al sistema “Colombo” d’investigació, o millor encara, un poli zen. Ja desenvoluparia millor els trets psicològics més endavant si acceptaven la proposta. Com no podia ser d’altre manera li va posar una companya que estava molt bona i va proposar desenvolupar una tensió sexual sense resoldre que aniria a més al llarg de la sèrie. El dolent era un personatge amoral, sense escrúpols a qui no li importaven els mitjans emprats mentre s’acomplís el fi que buscava. Un peix gros de dins el sistema que va inculpar-lo perquè estava investigant on no convenia. Potser un polític o un altre poli.

Als pocs dies va rebre una carta de comiat. El despatxaven, li enviaven un xec amb la quitança i el fotien al carrer. El seu cap, el senyor Flyppuch, li va afegir una petita nota explicant que malgrat que la sèrie potser tindria èxit no els acabava de convèncer que un poli hispà amb una companya oriental manats per un cap negre perseguissin a un dolent, molt dolent, però 100% anglosaxó. I encara els havia agradat menys el diàleg que els havia enviat com a començament de la sèrie. No podia ser que el protagonista i tot el que era positiu estigués expressat en spanglish mentre que el dolent i el que semblava més fosc parlés un correcte anglès. Els seus caps estaven molt emprenyats i no els quedava més remei que despatxar-lo. Li van recordar que segons el contracte que havien firmat, tot el que els hi havia enviat passava a ser propietat de la casa i que es reservaven el dret de modificar-ho i fer la sèrie seguint altres paràmetres.

Ara el meu amic està més tranquil i al menys m’ha fet cas. Ha deixat d’escriure pels americans i em sembla que la setmana que ve comença a treballar, tal com vaig proposar-li, a tv3.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per