dijous, 14 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Dictat tou

Com es diu la planta llenyosa de la família de les nictaginàcies, de fulles sempre verdes i flors petites de color entre rosat i lilós? Dit així sembla difícil, però si penseu que és la versió alegre i colorista de l’heura i que últimament triomfa a totes les parets blanques tipus Cadaqués segur que hi caureu de seguida. No us en puc escriure el nom pel motiu que ara us diré, però en llatí és bugainvillea spectabilis, i probablement és el mot més difícil d’escriure correctament en català. Voleu fer la prova? Endavant, paper i llapis. Després consulteu el diccionari.

Dissabte es va celebrar simultàniament a Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Girona, Lleida, Olot i Reus el Dictat Obert, l’activitat estrella de la Setmana del Llibre en Català. Enguany el lloc era nou, una sala (la de Barcelona, si més no, on un servidor en va fer la correcció) no tan grossa com la del CCCB. L’altra novetat és que el text era més curt. Tot plegat, segons la Fundació Enciclopèdia Catalana, “per tal d’atreure el màxim nombre possible de gent”.

Enciclopèdia Catalana és una de les editorials grosses, i una de les més prestigioses, del país, i amb cites com la Setmana aspiren a arribar a allò que en diuen “un públic familiar”. Jo em faig enviar cada any el text del famós dictat de Perpinyà, que es fa a la primeria d’estiu, i us asseguro que no hi ha comparació: el d’allà dalt sembla redactat per un psicòpata de la gramàtica amb ganes d’humiliar els aspirants a lletaferits. I, en canvi, cada any omplen, cada any tenen més gent i els arriben un munt d’autocars de la Catalunya no francesa.

No cal dir que són dues activitats que s’adrecen a destinataris diferents, però si realment es vol prestigiar una cita que pretén ser anual, no crec que abaixar el llistó sigui una bona estratègia. Perquè fer una prova difícil poder sí que espanta la tieta Ramona i les seves amigues, però en canvi atreu els veritables interessats, que són legió. La tieta Ramona vindrà a treure el nas però, com que no és competitiva, l’any que ve se n’anirà a veure la fira de la diversificació, i l’altre la trobada de càntirs, perquè si una cosa no falta en aquest país són saraus i festes majors. A mi aquesta manera d’enfocar-ho em recorda allò dels 80 a la carretera: per comptes de ser més exigents amb els exàmens de conduir i fer que la gent en sàpiga més, no, tothom a circular ben a poc a poquet, com encantats, fins que acabarem per no saber-ne gens. Llàstima que la buguenvíl•lea no fos norma sinó excepció. Sense comptar, a més a més, el malbaratament d’un autor de la qualitat d’en Xavier Bosch.

Aquest article és una iniciativa conjunta de l’ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per