dimarts, 21 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El pàrking de l’Era Digital

Corren veus de que s’ampliarà l’escolaritat obligatòria fins als 18a. Això, ho hem escoltat al món educatiu, i fins i tot ha sortit a algun mitjà de comunicació, i em sembla que també recordo haver-ho escoltat com a un dels punts del programa polític d’algun partit. Ai….carai!! però si ara que hi penso, tenim eleccions a la tardor…que curiós!.

Ja tenim un precedent d’aquesta mena amb l’escolaritat obligatòria fins als 16a. Si fem un anàlisi curós segurament trobarem arguments a favor i en contra d’aquestes decisions i del que suposen. Ara bé, hi ha alguns matisos importants de cara a respondre preguntes com ara: ¿què vol dir escolaritat obligatòria i què representa? O bé, ¿ quin tipus d’escolaritat? O bé,  ¿escolaritat obligatòria per a què? O bé, ¿com seria una escolaritat obligatòria fins als 18 anys?

Penso que algunes idees ens poden ajudar a reflexionar sobre totes aquestes preguntes encara que no les contestin totes o no les contestin del tot. O fins i tot, potser només ajudaran a plantejar-nos-en de noves, cosa que jo personalment ja trobo interessant i profitós.

Una escolarització obligatòria fins als 18 anys ¿farà que els nostres joves siguin millors persones sempre i en tots els cassos? Jo tinc els meus dubtes perquè sembla que en el cas de l’ampliació fins als 16a no ha estat així ni de bon tros.

Els joves hauran d’estar a l’escola fins als 18 anys “por decreto ley”, tan si els hi agrada com si no, tan si els hi és útil com si no, tan si és recomanable com si no, tan si és la millor opció com si no…….. ¿Equivaldrà també, aquesta escolarització a una millor preparació per accedir al mercat laboral?  Féu un petit experiment: “Visualitzeu aquesta escola…..imagineu-vos-la..”els nanos a l’escola fins els 18 anys o-bli-ga-tò-ria-ment!!!!!!!

Em pregunto… ¿com afecta això al mercat laboral? En aquests moments serà útil i convenient que es retardi la incorporació de molta gent al mercat, almenys de manera total? Si és que sí, llavors potser ens va bé “aguantar” aquests nanos a algun lloc per retardar la seva incorporació al món del treball. Això em fa pensar en un article que va sortir l’altre dia al diari explicant que a Anglaterra una persona de càrrec vinculada a les universitats havia proposat als alumnes accedir a la universitat més tard per no saturar la universitat mateixa i a més retardar les llicenciatures perquè el mercat no s’ho podia permetre…… ¡mare de Déu dels set dolors….!

Ja fa uns anys que Espanya, i per tant Catalunya, van deixar de rebre diners del Fons Social Europeu. Representa que ja érem un país de primera fila. Arran d’això i a més de la crisi i de la gran retallada en les subvencions per formació ocupacional, només en la zona de l’alt maresme (de Mataró fins a Tordera) els recursos existents per generar oferta tan a estudiants sense la ESO com a d’altres persones amb situacions diverses, estan agonitzant. A les escoles no sabem a on derivar la gent, a on orientar-los, perquè els recursos són cada cop més inexistents. Actualment (Curs 2009-2010) hi ha un 30% d’alumnat amb 16 anys que no accedeix al graduat en educació secundària obligatòria /ESO) a Espanya. Però és clar, si no hi ha a on menar-los….¿què en fem d’aquesta gent? En fi, no cal ser l’Steven Spielberg, però tots aquests nanos estaran al carrer…..i ¿què faran al carrer? Faran accions i activitats cívico-socials? Faran bandes i es barallaran i marcaran el territori com a la selva o com a Los Angeles o Barcelona mateix? Arreglaran l’enllumenat públic?

Clar…!!!!! els hem d’encabir en algun lloc………

Senyors s’ha de respondre a la realitat i donar solucions i alternatives “reals” i “possibles” als nanos d’avui en tot el conjunt de la diversitat de situacions que es donen. Hem d’adaptar els canvis que fem als temps d’avui, al món i no inventar-nos un vestit i voler-hi encabir el món. No podem imposar una llei general i tothom a “passar pel tubu”. L’escolaritat ha de representar un marc on hi cohabitin vàries alternatives, vàries opcions i camins diferents perquè donin oportunitats a gent diversa amb diferents situacions, diferents característiques i diferents interessos. Per això és clau negociar “el format” de l’escolarització obligatòria si aquesta arriba.

L’escolaritat obligatòria fins els 16 anys tal i com s’ha muntat i com ha anat ha estat una demostració de gestió educativa nefasta. Hi ha gent que vol estar en una escola i hi ha gent que no. Hi ha gent que pot estar en una escola i n’hi ha que no. Hi ha gent que hauria d’estar en una escola i no hi és, i hi ha gent que no hauria d’estar en una escola i hi és. I això últim no vol dir que no hi tinguin dret, sinó que la seva educació i formació ha de passar per una altra via.

¿O és que la gent s’ha tornat boja i ara tots hem de ser llicenciats? Què passa!!…¿que anem “d’intel·lectualillus”?

Algú ha pensat en el que representa per a tothom, que tothom hagi d’estar a l’escola fins als 18 anys, sí o sí? I tothom vol dir, tan pels que sí volen estar-hi com pels que no volen estar-hi. I encara més, també hi ha els que volen estar-hi, per estar a algun lloc……..però això ja dóna per una altra estona….

El que de debò desitgem molts, és que tot això no derivi en un caos, que no derivi en l’absurd de que uns molestin als altres i entre tots no contribuïm a la preparació i formació de persones sinó que fomentem la desorganització, els problemes, els conflictes i la incomprensió.

El que desitgem tots és que les escoles d’avui i de demà no es transformin en  els nous “pàrkings” de l’era digital, on hi deixem els alumnes amb la pretesa utopia de que s’estan formant i preparant arran d’atravessar un camí que no han triat ells mateixos, que potser no volen i el qual els hi han imposat.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per