dijous, 23 de novembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els 50 anys de la “Nova Cançó”

D’ençà el 3 de juny fins el 31 d’Octubre el Museu d’història de Catalunya ha presentat la exposició “La Nova cançó- La veu d’un poble” per tal d’homenatjar els 50 anys d’aquell moviment iniciat i impulsat pel grup “Setze Jutges” l’any 1960 influenciats i esperonats pel article “Ens calen cançons d’ara” que Lluís Serrahima va publicar a la revista “Germinabit” el gener de 1959

La “Nova Cançó”, va esdevenir el moviment cultural català de masses més important des de la fi de la guerra civil. L’any 1960 el repertori de cançons cantables en llengua catalana similar a qualsevol cançó que es pogués sentir cada dia pels mitjans de comunicació era pràcticament inexistent i amb més il•lusió que professionalisme és va anar omplint aquesta mancança que tenia la societat catalana de cançons que és poguessin cantar en català.

Van sorgir cantants catalans en català per arreu, aficionats i professionals, alguns van arribar a assolir nivell internacional, i cantant en català oferien recitals, i apareixien sovint a les ones de ràdio i omplien sales, i envelats de les Festes Majors i també eren presents als nostres àlbums discogràfics i als nostres repertoris particulars de cançons en la nostra llengua. I així, ens feien viure una normalitat cultural amb una forma humana i natural cantant a la nostra manera i a on fos cançons com: “Cançó de matinada”, “Paraules d’amor”, “Diguem no”, “La Estaca”, “Qualsevol nit pot sortir el sol” o “ L’home ve de la patata”, “Eternitat”, “Puff el drac màgic”… i així podíem expressar, reivindicar i enfortir sense adonar-nos la nostra identitat cultural catalana.

El temps daurat de la “Nova Cançó” va ser entre els anys 1967-1976, i si ara ens parem a pensar, sembla ser que es tracta d’una cosa antiquíssima, o gairebé un somni. Em consta que actualment a molts companys que treballen a les emissores de ràdio tenen veritables dificultats per poder “punxar” cançons actuals catalanes de qualitat.

A l’exposició que ens ha ofert el Museu d’Història de Catalunya en homenatge a aquests 50 anys de la “Nova Cançó”, diuen que no hi ha anat gaire jovent, que la mitjana d’edat dels visitants es pot situar al voltant dels 50 anys, tants com ara ha complert la “ Nova Cançó”. Davant d’això cal preguntar-nos quines cançons catalanes cantaran els homes, dones, els nens i les nenes catalans d’aquí 50 anys? Caldrà que algú torni a escriure un article com aquell que deia “Ens calen cançons d’ara”?

Lluís M Panyella | Pineda de Mar

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per