dilluns, 22 de juliol de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els Amics de les Arts

Foto: Ibai Acevedo

Què fan un filòsof, un filòleg anglès, un ambientòleg i un actor? Els Amics de les Arts, un grup que va nèixer el 2005 i que està triomfant en l’escena musical catalana. El seu darrer disc és Bed&Breakfast. Aquest març ha rebut set premis Enderrock, dos són de la crítica a millor disc del 2009 i a millor disc de cançó d’autor, i cinc del públic a millor directe de cançó d’autor, a millor cançó d’autor, a millor lletra de cançó, a millor portada de disc i a grup revelació.

Per què el nom dels Amics de les Arts?

Joan Enric: Al principi el grup sorgeix d’una necessitat vital dels quatre de fer cançons sense cap més pretenció que passar-nos-ho bé. Igual que un amic de la bici, no és un ciclista, doncs, un amic de les arts és una persona que intenta fer-ho tant bé com pot, però conscient que no pot arribar a unes cotes molt virtuoses.

Dani: A més, també diem amics de les arts perquè fem música, però també, en els nostres directes, fem monòlegs, expliquem històries, portem projeccions…

En una entrevista vaig llegir que us déieu Els amics de les arts perquè no us consideràveu artistes. Encara és així després que us hagin reconegut en els Premis Enderrock?

Joan Enric: Els premis sempre són un fet subjectiu i pensem que s’han d’agafar en perspectiva. Nosaltres estem molt contents que ens l’hagin donat i els recollim amb una il·lusió tremenda, encara que som conscients que ens diuen: “Ens agrada el que feu, però seguiu treballant com ho feu”. Si ja fóssim artistes, ja podríem plegar.

Parleu-nos del disc, Bed&Breakfast, què és el que ens dóna, per què l’hauríem de comprar?

Dani: Porta un llibret molt bonic amb fotos… (riu) El que hi ha al disc és una barreja d’estils, però més concret que en d’altres dels nostres discos anteriors. És pop, però també té folk pels instruments que estem utilitzant. Seguim usant les bases electròniques en algunes cançons. El que també podem destacar és la nostra marca característica que és que cantem tots quatre. Juguem amb les veus de tots quatre i ens repartim les lletres de les cançons.

Joan Enric: Mai ens ha preocupat massa el nostre estil. Vam descobrir que el que ens havíem de preguntar no era què volíem fer, sinó què erem capaços de fer nosaltres i potenciar-ho al màxim. “No ens hem preguntat què voliem ser, sinó que hem descobert el que érem i ho hem potenciat”, m’ha quedat un bon eslògan (riu).

Hi ha qui us classifica com un grup post rock català, hi esteu d’acord?

Dani: Jo crec que no només nosaltres, sinó tota la música que s’està fent ara. La cultura musical ha fet un salt. Estic convençut que hi ha hagut un salt en la forma de treballar i els grups d’ara ja no pensen en la música com una forma de reivindicar o una eina política, sinó que s’està fent música en català perquè és la manera més natural de fer música. Si nosaltres som catalans, doncs, ens expressarem amb la llengua que fem servir.

Sou molt audiovisuals i utilitzeu molt les xarxes socials.

Joan Enric: Sí, l’altre dia ho pensava. Som un grup 3.0. Mira un grup 1.0 seria el que fa música, un 2.0 és el que, a més de fer música, té Internet per a promocionar-se i un 3.0 és el que sense Internet no hauria existit. Aquest últim som nosaltres. Des del principi, vam veure que la manera de progressar era ser generosos i durant aquests cinc anys és el que hem fet, ho hem penjat tot a Internet, videoclips i cançons, així com hem actualitzat el bloc amb fotos, vídeos, notícies, etc.

Dani: La gent ara està sent generosa amb nosaltres i estem recollint els fruits dels treballs anteriors. A més, tenim un feedback amb la gent immediat i això no té preu.

Els Amics de les Arts

L’any 2005 neix Els Amics de les Arts un grup que defineix el seu estil com Electro Avant Pop d’Autor. El grup està format per l’Eduard Costa, en Ferran Piqué, en Joan Enric Barceló i en Dani Alegret, tots ells aporten el seu granet de sorra. Entrevistem en Joan Enric i en Dani al seu local d’assaig de Sant Andreu. Més tard també s’incorpora a l’entrevista en Ferran. Ells mateixos ens diuen què aporta cadascú al grup.

L’Eduard és l’energia i el positivisme personificat. També el caos. En Dani és la consciència i la prudència, sap agafar la distància adequada per reconduir una idea o la lletra d’una cançó. En Joan Enric és la creativitat. És desbordant, tant en bones idees com en no tant bones. És un riu abundant, encara que no tots els afluents arriben al mar. I en Ferran és la cirera del pastís dels Amics. És el que fa que tot funcioni, és el mecanisme. Ell és capaç d’assumir molts papers en un concert. És el que treballa amb les bases electròniques i quan fem les lletres, és el que hi posa la base.

Aquesta entrevista és una iniciativa conjunta de l’ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per