Foto: Àlvar Sáez
El Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres acollirà el proper 26 de març, a dos quarts de vuit del vespre, la inauguració oficial de l’exposició ‘El Camí de Santiago: fotografies d’Àlvar Sáez’. Avui parlem amb l’autor i comissari de la mostra perquè ens expliqui en què consisteix aquesta exposició que, a més, està inscrita dins els actes del Xacobeo 2010.
Com vas configurar la creació de la teva exposició?
Tenia la base que era tots els reportatges fotogràfics fets en les tres rutes del Camí de Santiago. Vaig escollir les imatges que considerava més representatives, jugant amb la plasticitat estètica i l’emotivitat del moment. Tot això conjuminat amb la part pedagògica: nou plafons explicatius dels aspectes més rellevants d’aquesta ruta. A més complementat amb material per vitrines i un audiovisual.
Què inclouen les 48 imatges que s’exposen?
Inclouen Patrimoni Cultural, Patrimoni Natural, la figura del pelegrí i aquells instants que guardes interiorment. Hi ha quelcom d’artístic, emotiu i sobretot cerquen que el missatge arribi.
Què ens pots explicar del Camí Francès, el Camí del Nord i Primitiu; i la Via de la Plata?
El Camí Francès és el genuí, ara mateix el tornaria a repetir, va ser la primera ruta, és exquisit en paisatges, patrimoni, llegendes, gastronomia, art, i en allò que sents i perceps. Hi ha quelcom de viatge interior. El Camí del Nord és la verdor, la costa, la muntanya, l’aire fresc del Nord, és un trencacames però amb sabor intens. La Via de la Plata és la petjada dels romans a la Península Ibèrica, és també molta calor i més si la fas a l’estiu. Les sortides de sol més precioses les vius en aquesta ruta.
Recomanes a tothom, dins les seves possibilitats, fer algunes d’aquestes rutes?
No en dubtaria, el que vius, sents, perceps és únic. No cal fer grans etapes, cadascú ha d’anar al seu ritme, recuperant bé, descansant, bevent i menjant quan toca. Segurament la vida diària no els hi donarà la lliçó que reps del Camí de Santiago. Cadascú amb la seva filosofia: mística, espiritual, religiosa o simplement per gaudir, per conèixer altres entorns, altres persones. Això esdevé màgic.
La mostra està emmarcada dins el Xacobeo 2010. Com valores formar part d’aquest destacat esdeveniment?
Ho valoro molt positivament tot i que cal dir que s’ha hagut de fer notables gestions per rebre aquesta distinció. Hi ha un procés de selecció de les múltiples propostes que reben a Xerencia Xacobeo 2010. És un any important, hi haurà un nou record de pelegrins que faran aquest camí. I, evidentment, cau en diumenge la celebració de Sant Jaume o San Santiago.
Com has comentat, l’exposició es complementa amb un audiovisual. En què consisteix?
L’audiovisual recull unes 100 fotografies de cada camí, fent una selecció prèvia i hi ha l’afegit del cant gregorià, per traslladar-nos al misticisme dels temps de l’Edat Mitjana.
I els panells informen sobre l’aspecte històric del Camí de Santiago…
Aquest panell s’inicia a partir de l’any 813 amb les troballes del les relíquies de l’apòstol Santiago, passant per l’Edat Mitjana, i els temps de glòria i davallada del pelegrinatge, fins la recuperació actual per part de la Xunta de Galicia i les comunitats per on hi passa.
Foto: Àlvar Sáez
Cal destacar que l’itinerari està considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Com valores aquest reconeixement a nivell mundial?
A nivell teòric és parla del concepte d’excepcionalitat que té aquesta ruta. El Camí de Santiago fou declarat Patrimoni de la Humanitat, l’any 1993, per part de la UNESCO, Itinerari Cultural Europeu pel Consell d’Europa i rebé el títol honorífic de Carrer major d’Europa. La seva riquesa és la suma d’història, patrimoni, llegendes, gastronomia, folklore, entorns naturals, ser un itinerari transnacional, etc. Té la màxima distinció a nivell patrimonial que pot donar la UNESCO.
A més, es tracta d’una mostra itinerant que recorrerà poblacions de Catalunya i del territori espanyol.
La veritat és que tot plegat ha estat una bogeria. S’ha hagut de fer els plafons en català i en castellà, així com els peus de les fotos. De moment és pot dir que hi ha un any i mig per davant ocupat. Ciutats com Madrid, València, Donostia o poblacions de la província de Biscaia, Alacant, Sevilla, etc, la tindran. En el territori català es podrà veure a Sant Andreu de Llavaneres, Montserrat, Barcelona, Premià de Dalt, Sabadell, Palafolls, etc. Hi ha llocs concretats i d’altres emparaulats.
Com han estat les gestions per a que Llavaneres aculli l’exposició?
A Llavaneres hi porto catorze anys treballant com a col·laborador i tècnic de museu en tasques de comissariat d’exposicions, gestió expositiva, programació expositiva, documentació i registre de peces de la col·lecció del museu, etc. Ara em veia capaç de tirar endavant una empresa d’aquestes característiques i se’m va brindar l’oportunitat.
Per acabar, i a un nivell personal, quina és la màgia del Camí de Santiago?
Què el que vius és únic, irrepetible. Algú em pot dir, si això és la vida, però en el ritme vertiginós i competitiu actual ens oblidem d’assaborir-la, d’interioritzar-la; el Camí de Santiago t’ajuda a recuperar aquestes sensacions. Com dic en l’últim paràgraf del panell de presentació: “Quan torno a la meva ciutat encara cerco aixecar-me aviat per veure magnífiques sortides de sol, busco la fletxa groga que em dirigeixi cap a nous destins i noves aventures.. Somio que sóc pelegrí i faig el Camí de Santiago”. Això és molt il·lustratiu.
