dilluns, 23 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Fantàstic

Es van encendre els llums mentre s’apagaven els somnis. Els actors varen romandre a l’escenari fins acabar la collita d’aplaudiments que endossarien directament al seu ego. Cortines i tothom cap a casa.

Va ser mentre m’aixecava i ajudava a la meva dona a posar-se l’abric quan el vaig veure entre el públic unes fileres més avall. La primera impressió que ve de manera sobtada és sobre si serà ell o no. I més quan has estat a les fosques molta estona pendent del que passava a un escenari.

Sí que ho era!

Van aparèixer a la memòria un munt de records que se me’n fot si són producte d’un treball de farciment i invenció del cervell com diu en Punset.

De cop i volta al meu cap hi havia Girona, l’adolescència, els companys del Bell-lloc, l’Empordà, aquell boig que vaig cantar tantes vegades i el sexo que te hace feliz.

En un instant les nostres mirades van coincidir en el mateix espai físic, em va llençar un somriure mentre amb la mirada em deia, sí sóc jo.

La meva timidesa em va impedir apropar-me. La filera ja començava a passar, així que vaig girar-me i agafant la meva dona per la cintura varem enfilar cap a la sortida. En explicar-li al cotxe va dir-me que era un burro per no haver-me apropat a saludar-lo.

Ja en fa un munt d’anys. Ara Barcelona és en colors però jo segueixo marxant, de tant en tant, pel carrer dels torrats cap la meva banda sonora de Girona.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per