divendres, 19 de octubre de 2018
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“Hi ha pendent la revolució del software”

Pere Brunet

La Sociedad Científica Informática de España (SCIE) ha reconegut amb el Premi Nacional d’Informàtica 2010 la trajectòria de l’investigador Pere Brunet, catedràtic del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i responsable del grup d’investigació en Modelatge, Visualització i Informàtica Gràfica, per les seves significatives aportacions a la informàtica. Brunet és també acadèmic de la Real Academia Española de Ingeniería.

Com ha rebut la notícia del premi?
Bàsicament amb sorpresa i agraïment. De fet no me l’esperava perquè em van proposar tota una sèrie de companys de la UPC, però també el grup de catedràtics de la nostra àrea a tota Espanya, sense que jo ho sabés.

El guardó fa un reconeixement al conjunt de la seva trajectòria professional. Com ho valora?
En primer lloc, jo diria que aquest és un premi per a tota una generació: la segona generació d’informàtics d’Espanya formats els anys 67-68. També voldria fer una menció especial al meu professor d’informàtica dels anys 60, Martí Vergés i Trias, amb el que em vaig formar i que ja ha rebut aquest premi; perquè si no, jo no l’hauria pogut acceptar. A més, vull destacar que entenc que aquest guardó no és individual. És un premi col·lectiu per al nostre grup d’investigació de la UPC, però també a tota aquella generació que vàrem formar part de la informàtica heroica de finals dels any 60.

Són un equip molt heterogeni?
Tenim Informàtics, enginyers industrials i matemàtics, que són essencials. Després tenim contactes amb gent de l’àrea de la psicologia i la percepció, un tema molt interessant perquè ens ajuda a saber com visualitzar els models digitals per a que la gent els vegi bé, no per a que estiguin perfectes. Tot això toca una sèrie d’elements perceptius molt divertits.

Barcelona 3D | Imatge: UPC

Entrant en matèria, què és la informàtica gràfica?
Bàsicament és un còctel de quatre elements. El primer són els algoritmes, que són les tècniques que fan que els ordinadors facin el que tu vols. Això ho barregem amb el segon element, la geometria, que treballa amb les formes. El tercer concepte és aconseguir mostrar això de forma interactiva per a que la persona que està a l’ordinador pugui jugar i escollir el que vol veure. El quart element és la percepció humana, que és molt important perquè hem de mostrar tot això de manera que la gent ho vegi bé i que a més li agradi el que veu.

Imatge: UPC

Quines són les principals aplicacions?
Hi ha moltes aplicacions. Bàsicament treballem en visualitzar models 3D i en interactuar amb aplicacions en les que hi ha alguna dificultat relacionada amb l’espai o el temps. Quan volem visualitzar el passat, hi ha tota una sèrie d’aplicacions per a museus i Patrimoni Cultural. Per exemple, una de les coses que vàrem fer va ser la reconstrucció virtual de la portalada del monestir de Ripoll, que va ser exposada en el Museu Nacional de Catalunya (MNAC). Això es treballar amb el passat; intentem saltar la distància amb l’espai i el temps.

Imatge: UPC

L’altra seria anar al futur; representar el que encara no s’ha dissenyat: cotxes, vaixells, avions, edificis, etc. I, finalment, una altra aplicació és el present. Un exemple típic seria el Google Earth o fer un passeig virtual en 3D per les ciutats. Un altre camp molt important és la Medicina, que ens permet veure l’interior del cos d’un pacient en tres dimensions amb tot el que això comporta.

En realitat el que intentem és que la nostra investigació vingui a partir d’aplicacions concretes que ens porten a problemes que hem de resoldre amb la barreja que comentava, dels quatre elements.

Imatge: UPC

Com a professor, el contacte amb els alumnes és un estímul per a la recerca?
Més que un estímul jo diria que és essencial. Sense els estudiants i sense el que ens aporten, no existiria la nostra recerca. Nosaltres som un grup que treballem conjuntament. El primer que ens aporten és una visió jove del món que fa que no et tanquis. A més, aprens molt de la gent jove perquè et donen idees que no havies pensat.

Què recomana als alumnes que es volen dedicar a la investigació?
El primer de tot, és que la gent que s’hi vol dedicar ha de tenir curiositat i preguntar-se el perquè de les coses; això és fonamental. La segona, és estudiar i saber què han dit els altres sobre allò; això vol dir esforç. L’última, és no desanimar-se amb els fracassos perquè hi ha molts però a la fi s’acaba amb èxits que compensen l’esforç.

Vostè ha ocupat destacats càrrecs científics internacionals. A quin nivell es troba actualment el nostre país en comparació a la resta de països del món?
A nivell de potencial humà estem molt bé. Desgraciadament, hi ha un problema de pressupostos, però no només a nivell polític, sinó també a nivell social. Penso que no ens acabem de creure això de la investigació. Els pressupostos de l’Estat destinats a investigació han baixat un 8%, a causa de la crisi, però molt més que la mitja. Segurament, això és degut a que saben que ningú no els criticarà per aquest descens pressupostari respecte d’altres. Malgrat tot, algunes veus, com per exemple l’ex ministre d’Indústria Joan Majó, han dit que en temps de crisi el que s’ha de fer és precisament invertir més en investigació, per sortir-se’n abans, anant per davant dels altres i no a la cua.

Imatge: UPC

Intueix que hi haurà alguna nova revolució informàtica en els propers anys?
Hi ha una cosa que està pendent i jo diria que és la revolució del software. El problema de la informàtica és que va més ràpid del que podem assimilar, però en ferro; és a dir, a nivell de hardware. Va tan ràpid que no tenim temps de parar-nos a pensar i fer les coses prou bé. Ha evolucionat tan ràpid que no hem tingut temps de posar-hi tots els algoritmes necessaris i amb la sofisticació que cal.

A vegades els ordinadors fallen perquè la gent que fa els programes no ha tingut prou temps per optimitzar el software. En el meu camp, nosaltres hem de posar coses molt grans en ordinadors molt petits. Per poder veure models digitals 3D molt complexes – com, per exemple, grans ciutats en telèfons mòbils – cal molta matèria gris i treballar-hi. D’altra banda, Si comparem la situació actual amb la revolució industrial, en la Informàtica estem als 40 o 50 anys després de la màquina del vapor i, per tant, d’aquí uns anys segur que s’hauran produït molts més descobriments.

Quins són els reptes més immediats de les seves investigacions?
Un d’ells és aquest, treballar cada vegada més en models més grans. El segon, és que en els darrers anys s’està passant del 2D al 3D i la interacció cada vegada serà més important. Per això cal que la creació de continguts 3D, tant automàtic com a partir de la realitat, sigui versemblant, acurada i eficient; aquest és un tema cada cop més necessari.

Entrevista: Ramon Texidó | Imatges: UPC

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per