dilluns, 18 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Infortunadament inoblidable

Foto: Google Maps

Aquest estiu vaig anar a un dels ‘xiringuitos’ de la platja amb uns amics. És un ‘xiringuito’ molt especial. Ho sento, no us diré on és, perquè quan menys gent el conegui més especial serà. La veritat és que ja n’hi ha massa de gent que el coneix i ja veureu més endavant perquè ho dic això.

Però per a que us en feu una idea us donaré algunes indicacions d’on es troba aquest ‘xiringuito’. És a la costa del Maresme (això no ajuda, ja ho sé). Hi ha dos maneres d’arribar-hi – les dues a peu. Per un dels camins has de baixar un tram d’unes 300 escales (més o menys) per desprès seguir un petit camí al costat de la via del tren (hi ha perill, sí, hi ha perill). L’altre Camí és més llarg, però no hi ha tantes escales. Tot hi això, aquest segon camí es poc il·luminat i complicat, ja que s’ha de passar per un fosc pas per sota de les vies del tren i al sortir cal portar la brúixola per no perdre’t. No és que us vulgui espantar. Realment no es fàcil d’arribar-hi a aquest lloc. Però això ajuda a fer-lo mes especial.

Quan arribes a aquest ‘xiringuito’ (si no t’has perdut), trobes veritablement un lloc molt excepcional. Senzill, però captivador. Ara us ho explico. A l’espai davant del ‘xiringuito’ hi ha una instal·lació amb estores, separades per esporàdiques canyes de bambú. Algunes de les canyes tenen a la punta una flama que crema petroli creant una atmosfera molt romàntica. Sobre les estores s’hi troba també un petit fanalet, fet amb una bossa de paper que conté una mica de sorra, per a que no se l’emporti el vent. Això crea com petites illes a la sorra on la gent s’hi pot estirar per prendre un refresc. L’efecte és millorat per un focus que il·lumina les onades, una música suau i una cel ben estelat. Demana una ‘Pinya Colada’ i et semblarà que estàs al Carib.

Us ho imagineu … un oasis al Maresme … un paradís perdut!!

Però com us deia abans, ja n’hi ha massa de gent que coneix aquest paradís. Però no son encuriosits exploradors … son descendents d’Hernán Cortez en busca d’una civilització perduda per poder-la aniquilar. Exagero? Deixeu-me explicar i desprès em dieu.

Aquest estiu, en arribar al ‘xiringuito’ i estirar-nos a les estores, ens vàrem adonar que hi havia un convit de casament en el restaurant del ‘xiringuito’. En principi, cap problema. L’ambient era tranquil. Vàrem tardar a ser servits, però hi ha moltes estrelles a comptar. Tot es va complicar quan va sortir una persona a cantar. Bé, no es pot dir cantar. Semblava una coral de galls. Primer vàrem pensar que n’era un amb masses copes de cava. Però no, es veu que és un famós que sortia a la televisió cantant ‘La oveja dice baaa’ (o una cosa semblant). Això era com posar una central nuclear a la platja. Intoxicació acústica!! No vàrem tardar en marxar, i malauradament va resultar ser una vetllada infortunadament inoblidable.

El que no acabo d’entendre és qui va llogar a aquest que canta ‘La oveja dice baaa’. Els nuvis? Això explicaria perquè hi ha tants divorcis. Que és que estava de rebaixa? Potser amb això de la crisi econòmica no queden masses alternatives. Espero que això no sigui el començament d’una altre extinció a la costa del Maresme.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per