Foto: Manel Hernández

La Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar acull aquest mes la presentació del llibre “Charnegos-Xarnegos, antologia bilingüe”. Dos dels poetes que hi participen són del Maresme, en Manel Hernández Cabezo i en Daniel Ferrrer i Esteban. Avui parlem amb en Manel Hernández perquè ens expliqui en què consisteix aquest projecte que aposta per la tolerància a través de la poesia.

Com es va gestar el projecte del llibre?
El projecte va ser cosa de la Noemí Trujillo, xerrant amb en Basilio, l’editor, va treure el tema sobre el interessant que seria ajuntar diverses veus de diversos àmbits en una antologia que propugnés deixar de banda la politització de les llengües. Reivindicar les dues llengües de Catalunya per sobre dels interessos polítics que manipulen la realitat catalana. També fer arribar aquest missatge arreu d’Espanya per superar els perjudicis que alguns tenen vers els catalans. I tot des de una editorial de Madrid.

La Noemí es va dedicar a cercar autors que volguessin col·laborar al llibre i ja som aquí.

El seu títol és prou explícit…
El títol del llibre és totalment explícit com bé dius. El que es tracta és de intentar dignificar la paraula xarnego que tants cops ha servit per menysprear una part majoritària de la població de Catalunya. És un tema difícil, sempre dic que sembla que no tenim lloc on ser. Els d’aquí ens anomenen xarnegos als fills de parelles mixtes (un d’ells de fora de Catalunya) i quan he anat per Espanya, al servei militar, allà era un polaco o catalanufo.

Ja veus com està el tema identitari, abocats a una doble personalitat segons qui ens miri sense preguntar-nos a nosaltres.

Com valores la teva aportació amb l’obra?
Personalment estic molt content. Sóc un aprenent, i que m’hagin deixat participar a la antologia m’ha omplert de joia. Per mi vol dir que sóc capaç de fer quelcom que mereixi la pena ser publicat. Suposo que a molts autors els passa, l’angoixa de no saber si el que fas està bé o és correcte. Per això, ja et dic, estic molt content. Jo he aportat aquesta visió meva, un pel combativa, contra qui etiqueta als demés basant-se en perjudicis i no pas en una coneixença.

Hi participeu 18 poetes. Es tracta d’un col·lectiu heterogeni però, en bona mida, amb un compromís comú?

Portada: "Charnegos-Xarnegos, antologia bilingüe"

Doncs sí, som gent de molt divers pelatge i amb diferents nivells educatius o amb diferents feines. El compromís comú resideix en el fet de deixar de banda tot això i concentrar-nos en positivitzar el que ens apropa. En ser capaços de orquestrar un discurs on tothom hi tingui el seu lloc i tothom hi estigui a gust.

Un dels objectius del llibre és fomentar el bilingüisme?
Més que tan sols fomentar-lo jo diria que és reivindicar-lo com un fet normal. La immensa majoria de catalans som bilingües i jo estic una mica cansat dels que es passen el dia intentant imposar-nos que triem entre el català o el castellà, és com si et demanen que triïs entre el pare o la mare. El que hauria de garantir qualsevol govern català és que tothom tingués un coneixement alt de les dues llengües que es parlen a Catalunya. Per suposat incloent-hi després altres llengües foràries que ens donin possibilitats de créixer i desenvolupar-nos.

També es vol potenciar la integració.
Sobre això de la integració, ningú s’integra enlloc si no vol fer-ho. Actualment el català és una llengua minoritària a Catalunya, tan sols hem de mirar les dades sobre la població que l’entén, el llegeix o l’escriu. Per això, llibres com aquest ajuden a qui vulgui apropar-se al català. Poden llegir els poemes en castellà i alhora veure com és el mateix poema en català millorant el coneixement de la llengua catalana.

Aquest és un problema que el castellà no té a casa nostra.

A través de la Poesia es pot afavorir la tolerància?
Jo crec que sí, la tolerància es pot afavorir des de qualsevol àmbit. La poesia és sentiment, emoció i per tant pot actuar i commoure a la gent.

En un sentit ample, creus que la cultura és un dels millor antídots contra els perjudicis?
Per descomptat, qualsevol forma de coneixement és un bon antídot contra els perjudicis. Jo n’estic ple de perjudicis i de condicionaments, des dels que m’incorporen al néixer fins als que he anat (o m’han anat) incorporant amb el temps. Del que es tracte és de anar-los identificant i acabant amb ells. La cultura, el dubte i la reflexió ens ajuda a fer aquesta feina.

A més, amb aquest projecte es vol fomentar la lectura de la poesia, especialment entre els joves.
És un tema complicat i està bé que les editorials apuntin cap aquí, però per mi el primer que s’hauria de fer és simplement fomentar la lectura i per això jo crec que estan millor posicionats els contes. (Per brevetat i immediatesa) Sobre tot de temes que els interessin. Quan aquest hàbit estigui més arrelat passar a donar-los poesia o novel·les.

En aquest sentit, les noves tecnologies poden ser una bona oportunitat?
No ho sé. Per una banda sorgeixen noves maneres de fer poemes, incorporant links, música, vídeo, imatges. Els nous suports et permeten experimentar moltes noves maneres d’arribar als altres, i potser, fer-les més atractives. Però per l’altre banda els nous gadjets incorporen infinitat d’aplicacions. Potser en lloc de revifar la lectura els e-readers el que fan és acabar de matar-la. Per llegir un relat, un conte, un poema, es necessita temps i concentració en el que s’està fent. Si qualsevol jove pot jugar, connectar-se a xarxes, veure fotos, vídeos, escoltar música… no sé quant temps dedicarà a llegir qualsevol cosa amb aquests nous aparells. Suposo que per un jove les altres possibilitats seran més atractives que llegir.

Cap on apunten els teus propers projectes?
Sóc novell i estic en ple procés d’aprenentatge. Participaré amb alguns companys de “Xarnegos” i amb algunes noves incorporacions en una nova antologia que Noemí Trujillo està preparant “Sonrisas del Sáhara”. Si tot va bé, la publicarà l’editorial Parnass a mitjans del mes que ve.

I per altre banda estic donant voltes a com edificar el que seria el meu primer poemari.