dilluns, 11 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Nul·litat

És com a totes les famílies: n’hi ha de trempats i d’ensopits, de valents i de porucs, d’humils i d’enfilats. Anul•lar i anul•lació són dos termes ben corrents, mentre que nul•litat té un ús pràcticament reduït a l’expressió pejorativa ‘ser una nul•litat’. Tots tres són fills del nullum llatí, que avui traduïm per ‘res’, però és curiós constatar que en italià, on conviuen els sinònims nulla i niente, el primer sempre té un aire més taxatiu, més definitiu, que no pas el segon.

“Las Cortes generales y extraordinarias de la Nación española […], conformes en todo con la voluntad general […] declaran nula, de ningún valor ni efecto la cesión de la Corona que se dice hecha a favor de Napoleón, no sólo por la violencia que intervino en aquellos actos injustos é ilegales, sino principalmente por faltarle el consentimiento de la Nación”. Aquesta declaració de nul•litat la van fer els parlamentaris de les corts de Cadis ara fa dos-cents anys. Tota la legalitat espanyola actual deriva d’aquell acte: si aquella insubordinació és il•legítima, tot des de la constitució de 1812 és il•legal i potser hauríem d’incorporar-nos a França com a departaments francesos; si aquella insubordinació és legítima, llavors no cal que el Parlament de Catalunya esperi a proclamar la independència. Només cal que, amb els mateixos arguments (la violència exercida i la manca de consentiment de la nació), declari nul•la tota la legislació que es deriva dels Decrets de Nova Planta. Noteu, de passada, la diferència de qualitat de les tres eles geminades: a il•legítim i il•legal són conseqüència de l’aplicació d’un prefix; per dir-ho així, geminacions utilitàries, mentre que a nul•la és una geminació de naixement, rotunda, central.

En conseqüència, vet aquí una brevíssima declaració d’ús universal que podeu fer servir tant a títol individual com col•lectiu. Diu així:

“X declara/en nul•la, de cap valor i sense efecte l’annexió de Catalunya feta per Felip V, no solament per la violència que intervingué en aquells actes injustos i il•legals (contraris a les Constitucions de Catalunya), sinó principalment per mancar-hi el consentiment de la Nació catalana”.

[Agraeixo el suggeriment i les citacions al doctor Lluís de Yzaguirre. I el seu comentari final: “i si algú no té clar que s’usà violència contra Catalunya, Felip V declara que la Nova Planta es basa en el “derecho de conquista” i la constitució de la segona república establia a l’article 6 que “España renuncia a la guerra como instrumento de politica nacional”].

Aquest article és una iniciativa conjunta de l’ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per