Raimon Miranda | Pineda de Mar

Sí, volem decidir el nostre futur, sense traves, ni entrebancs, ni pals a les rodes. O és que potser això un delicte, un pecat ?. O un dret col·lectiu de tots els pobles del món, reconegut lògicament per l’ONU. Qui vol criminalitzar aquest legítim dret de la nostra nació ?. Resulta obvi que els partits espanyolistes, la caverna i brunete mediàtica. Tampoc no ho accepta, almenys oficialment, un dels socis del govern català, pels seus lligams orgànics estatistes. Jo també he tingut un somni i és que el nostre poble, algun dia esdevindrà lliure i podrà decidir el que vols ser, sense cap tipus d’interferències.

Raimon Miranda | Pineda de Mar

Sí, volem decidir el nostre futur, sense traves, ni entrebancs, ni pals a les rodes. O és que potser això un delicte, un pecat ?. O un dret col·lectiu de tots els pobles del món, reconegut lògicament per l’ONU. Qui vol criminalitzar aquest legítim dret de la nostra nació ?. Resulta obvi que els partits espanyolistes, la caverna i brunete mediàtica. Tampoc no ho accepta, almenys oficialment, un dels socis del govern català, pels seus lligams orgànics estatistes. Jo també he tingut un somni i és que el nostre poble, algun dia esdevindrà lliure i podrà decidir el que vols ser, sense cap tipus d’interferències. I és que la història l’escriuen els ciutadans, amb la força moral del seu vot. Especialment aquells que posseeixen, un mínim de consciència nacional i de voluntat històrica, al poble al qual pertany. Per això el present i futur el decidim entre tots, amb les nostres actituds, amb les nostres accions, coherents i fidels, als nostres propis mots i a la nostra consciència. I l’haurien d’exercir, a cada moment, en tot instant. La memòria històrica ens pertany. És nostra, sola cal exercir-la, a cada moment. La llibertat ens espera. Sabrem ser dignes d’ella ?. Per tant, sí, si volem, podem.

Però no podem ser ingenus, serà una feina continuada, fins que no siguin reconeguts, els nostres legítims drets nacionals. La conquesta serà feixuga i llarga, fins i tot, desagraïda a estones, però l’esforç valdrà la pena. Per descomptat, que ningú ens ajudarà des de la capital del imperi, ni ens regalarà res, no espereu miracles, res no vindrà que no ens guanyen a pols. Sols la nostra tasca, ens serà recompensada abans o després, pel temps, el nostre verdader aliat, per la seva pròpia dinàmica històrica.

Per tant, no és gens d’estranyar que després de tanta ignomínia, és generi una desafecció obvia i comprensible cap l’estat. No som esclaus de ningú, ni ciutadans de segona categoria, malgrat que és a hores d’ara, és pensin que encara que ho som, pel simple fet de ser diferents culturalment. I nosaltres, tots plegats, els hi hem de demostrar que encara tenim un bri, una espurna de dignitat humana. Malgrat s’omplin la boca, retòricament, parlant de democràcia. Els hi ensenyarem el que és de debò una democràcia. Ja ho deia el estadista Whiston Churchil : ” els problemes de la democràcia sols s’arreglen amb més democràcia “.

Doncs sí, nosaltres volem ser lliures, malgrat que ells no es estimin i no vulguin reconèixer la nostra condició de ciutadans emancipats. Potser algun dia ho entendran. Son caps quadrats, sense remei. Mentres seguirem treballant i reivindiquen els nostres drets. Els hi agradi o no. No hi volem renunciar. Perquè son nostres i els volem exercir. Tenim tot el dret a fer-ho. Volem decidir el nostre futur i no, que ens manin, a 600 km d’aquí. Per aquest motiu, em constituït fa relativament poc, la Plataforma Pineda Decideix, al meu poble natal, Pineda de Mar. Ja que no ens deixem que sigui jurídicament legal, doncs convocarem el referèndum, nosaltres mateixos. Volem que les persones, responsablement, decideixen. La feina, si cal, la farem poble per poble, de tot Catalunya. Desprès de 1.000 anys d’història i 3 segles sota domini castellà, volem recuperar allà que ens van arrabassar, ens van prendre, per la força de les armes, ni més ni menys, l’estat propi. No sé si algun dia, serem tant poderosos, com ho van ser al segles XIII i XIV, quan dominàvem tota la mediterrània, però si tinc una cosa clara, que serem tant forts i valents, com per esdevenir un poble sobirà, una nació normal, en el  concerts dels estats del món. Amb veu i vot i amb peu d’igualtat. El Països Catalans tindrà algun dia, no sé quan, però la tindrà, una autentica personalitat jurídica, política… nacional, reconeguda internacionalment. Com qualsevol altre poble, com ja ho són, des de fa poc : Xèquia, Eslòvàquia, Lituania, Kosovo, Montenegro, Ucraïna, Georgia i molt aviat ho seran : Escòcia, Quebec, Flandes, ect…

Simplement és això. Ja ho deia, el gran patriota, Joan Ballester i Canals “ entre tots ho farem tot “. Ànims i endavant companys i companyes. El present per justícia us perteneix.

Raimon Miranda | Escriptor, periodista i guionista de cinema