dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Unes vacacions bàrbares

Diari estival en català col·loquial

Enguany he decidit deixar-me de romanços i fer les vacances que sempre he somiat: sol i platja. I sangria a muntó.

Els lletraferits del meu gremi ho troben molt xavacà, però a mi me la bufa. En tornant, m’ho reprotxaran i em tractaran de cutre, però és tot enveja: la costa és plena de xavales i es veu petxuga a manta. O sigui que demà, cap a la sorreta falta gent!

Colló, tu, sí que és fumut això d’arribar a la platja! Primer, sortir de l’embús de la Meridiana, que ha estat una epopeia, i després trobar aparcament. Quin agobio! Al final he hagut de deixar el cotxe al pàrquing, a cent duros l’hora. Tres euros, vaja. Una estafa com una catedral. Li he dit al matxaca de la porta que quin tinglado que tenen muntat, i saps què m’ha contestat, el paio? Que si no m’agrada que vingui amb tren. Doncs mira, en tren no, que va sempre replet com un ou, però amb moto sí que vindré. La deixaré a qualsevol racó i no em costarà ni un xavo.

Apa, ja torno a ser a Montgat. I amb moto, sí senyor, que és tot un xollo: ni cues ni pàrquings. Home, el para-sol sota l’aixella m’emprenyava, sobretot quan s’ha obert i no en veia tres dalt d’un burro. Ha anat de poc que no em foto de lloros contra un farol. Però vaja, ara ja sóc aquí. Canvio camisa per sudadera, m’entaforo les rayban, fora les avarques, que fan progre, em poso les xancletes, i… ale-hop, ja estic fet un autèntic xulo de platja!

Ei, quina passada! Això de Lloret és demesiat. Milions i milions de garses! Ah, és clar, no us ho havia dit. He vingut a Lloret perquè a Montgat estava fent el préssec. Si, l’aigüeta, la sorreta I els xiringuitos, molt bé, però noi, la concurrència… Quatre iaies i un fotimer de nenes de Badalona. Res a fer, A mi el que em va són les guiris, tu. I un pinxo que vaig conèixer em va dir: vés a Lloret, xaval, que al·lucinaràs.

Ja ho crec que al·lucino, a Lloret! Al·lucino que hi hagi tanta parròquia. He estat una hora buscant mig pam de sorra per plantar el ditxós para-sol, i al final he acabat al costat dels lavabos, aquests portàtils que fan un tuf que mareja… Però jo re, amb soltura, dominant la situació. Home, m’ha costat una mica agafar-li el tranquillo, perquè la part aquesta que es clava és punyetera, però al final l’he plantada… a l’esquena d’un escamarlà, vull dir d’un turista, que m’ha clavat una escandalera de nassos. Fa una hora que estic amagat en un dels lavabos i no goso sortir.

Aquest article és una iniciativa conjunta de l’ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per