dimecres, 13 de desembre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“Va ser un honor conèixer a Vicenç Ferrer”

Núria Solé | Foto: TVC

Núria Solé és periodista i actualment presenta el Telenotícies migdia a TV3, juntament amb Carles Prats. A més, és subdirectora i presentadora de la segona temporada del programa del canal 33 (S)avis, programa d’entrevistes en profunditat amb avis i savis que han tingut un paper clau en la història recent. Ha estat presentadora del Canal 3/24 i de l’informatiu juvenil Info-K.

TAL COM RAJA

Lloc i data de naixement: Tarragona, 11 d’abril de 1977
Un grup de música: No tinc un grup de música concret, però m’agrada molt la cançó “My way” de Frank Sinatra
Una pel·lícula: Cirano de Bergerac
Un llibre: Qualsevol de la Mercè Rodoreda
Plat que cuines millor: Cuino molt malament, però la truita de patates no em surt malament
Una mania: Sóc molt perfeccionista, m’agrada controlar-ho tot
Una qualitat: Crec que sóc bastant treballadora
On t’agradaria anar de viatge? A tot arreu. Gràcies als meus pares amb qui he viatjat molt, m’agrada molt viatjar i sempre que puc ho faig. Potser Àfrica que és el lloc que menys conec
Tens fama de ser molt… Pesada, quan se’m posa una ceba al cap… (riu)

Sovint diuen que la carrera de periodisme és vocacional. De ben petita ja volies ser periodista?
Sí, de molt petita. Recordo que anava per casa meva amb els cassets simulant que feia cròniques. Des de sempre he tingut molt clar que volia ser periodista.

Vas començar a treballar de periodista durant la carrera a diversos mitjans locals de Barcelona i Tarragona. Què et van ensenyar aquestes primeres feines?
Jo vaig estar a la Cadena Ser de Tarragona. No diria que m’ho va ensenyar tot, però gairebé. En els mitjans locals, com que tenen una infraestructura menor, has de fer de tot: has de fer la producció, has de trucar, has d’entrevistar, has d’editar, has d’anar a les rodes de premsa… Això t’ensenya molt. T’ensenya tota la cadena informativa i, per tant, és una cosa que jo sempre recomano als estudiants de periodisme que vagin als mitjans locals i petits que és on més s’aprén.

Les pràctiques de la carrera ja les vas fer a TV3. Va ser aquí on vas veure cap on aniria la teva carrera professional?
No exactament. La televisió sempre ha estat un mitjà que m’ha agradat, però preferia la ràdio. De fet, vaig fer les pràctiques a TV3, als matinals, em va agradar, però després vaig tornar a la Cadena Ser on ja hi estava fent pràctiques. A la Ser m’hi vaig quedar tres anys més. Va ser més tard que em van trucar de TV3 i vaig decidir venir.

L’any 2001 vas començar a presentar l’Info K. Van ser els inicis d’aquest programa. Què en recordes d’aquesta etapa?
L’Info K va ser una de les millors experiències aquí a TV3 perquè pocs periodistes tenen l’oportunitat de treballar amb i per a nens. No només s’hi expliquen notícies més lights, més adequades als nens, sinó que també teníem l’immens repte d’explicar qüestions més complexes com ara la guerra de l’Iraq o el conflicte entre israelians i palestins. Això t’obligava a saber ben bé del que estaves parlant per adequar-ho al teu públic i que s’entengués. Ara quan redacto notícies pels adults sovint intento recordar les tècniques que utilitzàvem amb l’Info-K i que ens permetien que les notícies s’entenguessin bé.

Després de l’Info K, vas inaugurar el Canal 3/24 l’any 2003. De fet, vas ser la primera presentadora en començar la roda informativa del canal.
Sí, exacte. Va ser un dia de molts nervis, no vaig dormir a la nit, pensava que quan presentés no em sortiria la veu. Vaig tenir la sort de formar part, de la mateixa manera que a l’Info-K, d’un projecte que naixia en aquell moment. El 3/24 em va donar hores de vol i em va permetre afrontar moltes situacions diferents. Hi ha rodes informatives més tranquil•les, però d’altres en què has d’improvisar perquè hi ha notícies d’última hora en què tens poca informació, has de connectar amb l’exterior, etc. Aquests moments es viuen de manera molt intensa al 3/24 i et permeten aprendre molt.

Quina és la rutina de la presentadora del TN Migdia?
Ens incorporem a les 8 del matí i ens posem una mica al dia mirant els diaris, les agendes informatives, les previsions, les agències, etc. Fem una primera reunió amb tots els caps de secció on dibuixem el que serà el TN migdia, deixant al marge les notícies de darrera hora que són imprevisibles. Abans de les 11, ja estic maquillada i pentinada perquè a aquesta hora fem la segona reunió on l’escaleta del TN, el que seria l’esquelet, ja està més o menys determinada. A partir d’aquí tota la redacció ja es posa a elaborar els continguts. Redactem les presentacions que farem a plató, pactem el directes amb els corresponsals, etc.

Foto: TVC

El 2006 entres ja al Telenotícies Migdia de TV3 fent parella amb Xavi Coral i fins avui has tingut dues parelles, la segona és en Carles Prats. Què has aprés al costat d’aquests dos periodistes?
Els dos són fantàstics companys i grans professionals. Ara dit així sembla que sigui un tòpic, però és veritat. El Xavi em va ajudar moltíssim perquè va ser la meva primera parella en els meus inicis en el Telenotícies. Va ser un molt bon company, que em va donar sempre molt bons consells. Un professional molt ràpid que em va ensenyar molt bones tècniques per tenir agilitat abans i durant el TN. Sempre tinc bones paraules per ell perquè va ser un honor poder compartir amb ell gairebé tres anys. El Carles és una persona molt professional que, com a mi, li agrada que tot estigui molt ben escrit, que no hi hagi cap error, que no hi hagi cap paraula que es pugui malinterpretar, ser molt curosos amb la informació. També és un fantàstic company amb qui hi ha molta química.

Ja per últim m’agradaria parlar del programa (S)Avis. La teva relació amb el programa va començar a la primera temporada quan vas entrevistar a Vicenç Ferrer. Què en recordes d’aquesta entrevista?
La recordo com un moment molt especial, no només el moment de l’entrevista, sinó l’experiència en general. Jo no havia estat mai a l’Índia, m’agrada viatjar i va ser fantàstic poder descobir aquell petit racó del país, Anantapur. Va ser un honor i una satisfacció haver conegut a Vicenç Ferrer i haver compartit no només els moments d’enregistraments, sinó també els que no es van gravar. Vam tenir moments molt interessants en què vaig poder descobrir i acostar-me a una persona amb un immens carisma, una persona molt sàvia que feia reflexions molt profundes. Increïble!

En aquesta temporada, sou dues presentadores i tu estàs com a subdirectora del programa. Actualment ja teniu totes les entrevistes grabades. Hi ha alguna entrevista a la qual tens especial estima?
Amb tots vaig descobrir i aprendre moltíssim, d’ells com a persones i també de les seves professions i els seus àmbits. Recordo amb especial estima el Dr. Badia i Margarit ja que va ser la primera que vaig fer i la primera que es va emetre. Amb ell, de seguida, ens vam entendre molt bé. Però de tots en guardo un molt bon record: la de Serra Ramoneda va ser molt interessant, la d’Ana Maria Matute va ser la descoberta d’un personatge que és polièdric, sorprenent… Amb tots vam tenir grans moments i va ser molt interessant.

Text: Mònica Puntí | ACPG

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per