dissabte, 21 de octubre de 2017
Diari Maresme | Independent i Comarcal

De l’Assemblea fins les Consultes i més enllà

De l’Assemblea de Defensa de la Llengua fins les Consultes i més enllà…

Avui ens hem llevat amb el coneixement que, la consciència que la nació es troba en un atzucac, s ‘ha extés, en una transversalitat profunda, entre tots els colors de l’espectre polític, i des del carrer fins les persones que han tingut la més alta representació del país.

Les declaracions del Molt Honorable President Jordi Pujol, segons les quals ja no existeixen arguments polítics per oposar-se a la independència, segueix les que en el seu dia vàren fer els també M.M.H.H. Pasqual Maragall, Heribert Barrera, i d’altres prestigiosos caps visibles de la política catalana.

La manifestació del 10 de juny de 2010 ha representat una sacsejada per a tothom, pels que hi erem i pels que no. Va ser la culminació d’un procés de canalització de la fustració política en positiu mitjançant el lema “Nosaltres decidim” i la seva expressió en forma de Consultes Populars, un procés engegat a Arenys de Munt, que es va estendre com una taca d’oli i que no té parió enlloc del món, tal i com ens recordaven els periodistes forasters que seguiren el procés.

El valor de tot això és altíssim i cal remarcar-ho i enrecordar-nos dia rera dia, perquè en un país que celebra més les derrotes que les victòries, el regust a victòria de tot plegat cal assaborir-ho un cop i un altre i un altre…

I cal recordar també d’on prové tot això. Les coses no succeeixen per generació espontània. No existeix un procès creador únic i miraculós, sinó la suma de tot de petits esdeveniments que han anat forjant, generació rera generació aquell esperit indomable que ja en els temps antics caracteritzava els habitants d’aquest país, acostumats a aconseguir els seus drets mitjançant la lluita, esperit que enlluernava pensadors com Voltaire, que reflectia en els seus escrits l’admiració per un poble lliure que defensava a carn dos eixos bàsics, la seva honorabilitat i la seva llibertat, ambdues durament aconseguides.

Alguns pretesos intel·lectuals impresentables que no sabien de què parlaven perquè repetien com els lloros en lloc d’investigar com els pertocava, han pretés situar el nacionalisme com un sorgiment burgés del segle XIX, sense tenir en compte la llarga història de la reivindicació de la nació com a defensora dels drets populars, en un nacionalisme català que Fèlix Cucurull definia com a “social i defensiu” tot contraposant-ho al de Castella, “imperialista i agressiu”, i que en el sol estudi dels termes que l’han definit al llarg de la història “nacionisme”, “regionalisme”, “separatisme”, “federalisme”, “autonomisme”, “nacionalisme”, “independentisme”, “autodeterminisme”, “sobiranisme”… i del context en que són esmentats, evidencien la continuitat en el temps, sense cap llacuna temporal, de la reivindicació de la voluntat de tornar a governar-nos nosaltres mateixos.

Reivindicacions que, com les de la unitat de la nació lligades a les reivindicacions socials ja expressava en el nostre país Josep-Narcís Roca i Ferreras, metge, republicà, i independentista, oblidat d’aquests impresentables que es diuen estudiosos i que sols continuen difonent les mentides que convenen a l’enemic, amb les seves veus magnificades des dels mitjans fidels a la idea d’una Espanya, idea que ni tan sols és original de Castella, però que aquesta ha corromput i sapigut fer-la seva per a emprar-la contra les nacions de la Península Ibérica, fins i tot contra la seva pròpia.

I nosaltres som una parts de la cadena que forma aquest procés i que mou els engranatges que ens duran “velis nolis”, vulguis o no vulguis, cap a la independència cap a la recuperació de la plena sobirania nacional.

I és aquí on m’agradaria recordar una baula d’aquesta cadena. L’Assemblea de Defensa de la Llengua d’Arenys de Mar, amb una vida molt activa, va ajudar a fornir consciències i persones, algunes de les quals són avui dia, destacats referents de la lluita per les nostres llibertats. De ben segur molts dels que hi hi eren a Arenys de Munt aquel l 13 de setembre del 2009, organitzadors o no, polítics i professionals d’aquesta nova generació que ja no té por de dir el que sent i de defensar-ho públicament, se’n recorda d’aquelles campanyes, iniciades de vegades amb quatre papers, però que gràcies a ressons mediàtics de la caverna s’extenien fins a límits insospitats, igual que ha passat amb les consultes. Els gens de molts dels culpables de l’èxit d’aquests actes d’avui es van engendrar en aquell modest grup de persones que amb una il·lusió inmensa i ganes de servir el país, van treballar i van sembrar els fruits que ara tots podem recollir.

Un record per aquells homes i dones de l’Assemblea, i un altre per tots els col·laboradors i els suports que vàrem tenir de persones, associacions i partits en les diferents campanyes engegades.

Un record, una abraçada i un desig que ens aplega a tots. Independència!

Ricard Pérez | Arenys de Mar

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per